si es vol descarregar el text en format .pdf, clica aquí
Barcelona, 20 de gener de 2014
Sr. Artur Mas
Molt Honorable President
Generalitat de Catalunya
Ens adrecem a vos, preocupats per la situació que viu el nostre país entorn de l’energia.
Catalunya està en una situació d’extrema vulnerabilitat pel que fa al subministrament energètic. Només el 4,5% dels recursos primaris utilitzats es produeixen en el propi país i la resta s’importen. En el darrer any, tan sols en combustibles fòssils aquest fet ha comportat una factura de 8.000 milions d’euros. És un flux monetari cada cop menys assumible, part essencial de la crisi, que tenalla l’economia i empobreix el país. Alhora, a remolc d’una època d’energia abundant i barata que ja mai més no tornarà, conviuen en el nostre entorn activitats que malbaraten l’energia amb les primeres manifestacions de pobresa energètica.
Ens preguntem què pot fer Catalunya en un món basat en els recursos fòssils on l’oferta comença a no donar l’abast a la demanda? Doncs, entenem que la millor opció és un projecte col·lectiu (de país) per fer la transició vers les energies renovables, de les quals sí que disposem. Aquesta pot ser una palanca essencial per superar la crisi econòmica, per estimular l’equilibri social i per posicionar-nos com a país amb força en el futur.
A finals del segle passat, el govern de l’Estat, inspirat en la legislació alemanya, va impulsar el desenvolupament de les energies renovables i la cogeneració (Llei 54/1997) garantint-ne la prioritat en l’accés a les xarxes elèctriques a uns preus de venda garantits. Lamentablement, Catalunya no s’ha caracteritzat per ser un exemple en el desenvolupament d’aquestes energies, tot i que hi ha hagut empreses catalanes pioneres.
Tot i les improvisacions i els canvis freqüents de regulació dels governs d’Aznar i de Zapatero, va ser possible el naixement de la indústria de les energies renovables (amb la creació de nombroses empreses i de llocs de treball) que ha arribat a finals del 2012 amb una participació molt important en la generació d’electricitat.
Mentrestant, animades per les expectatives de creixement, les grans empreses de generació elèctrica han invertit alegrement en el mercat liberalitzat, i sota la seva responsabilitat, fins a 25.353 MW en centrals de cicle combinat de gas (el 25% de la potència instal·lada, que és de 102.281 MW, quan la punta de màxima de demanda va ser 45.450 MW, el 17/12/2007), molt per sobre de les necessitats per cobrir les variabilitats del sistema. Avui dia, amb les necessitats d’electricitat disminuint, aquestes instal·lacions resulten clarament sobredimensionades i són un malbaratament.
Paral·lelament, la creació d’un mercat elèctric on el preu el fixa la darrera instal·lació que ha fet casar l’oferta amb la demanda, remunera de forma desproporcionada les grans centrals hidroelèctriques i nuclears amb instal·lacions de les quals ja s’ha recuperat, amb escreix, les inversions. Aquest sistema, a més de donar lloc a tarifes elèctriques de les més altes d’Europa, contribueix a crear el denominat “dèficit de tarifa”, en base a uns costos ‘reconeguts’ a les empreses elèctriques, però mai auditats de forma independent, que es traslladen als usuaris amb l’aval de l’Estat. El darrer episodi és l’anul·lació de la subhasta de desembre de l’any passat per part del Govern de l’Estat sota la sospita d’especulació.
Finalment, sota la pressió de les empreses elèctriques, que assenyalen les energies renovables com les causants del “dèficit de tarifa” (quan la seva intervenció en el mercat elèctric en disminueix el preu) i, amb l’excusa de donar-li sortida, les darreres mesures legislatives del govern de l’Estat apunten a avortar el desplegament (passat i futur) de les energies renovables vulnerant la seguretat jurídica de les inversions ja realitzades i penalitzant injustificadament les noves.
Entenem que aquesta darrera actitud del govern de l’Estat, econòmicament contraproduent i socialment injusta, mira a un passat energètic ja no possible i, alhora impedeix crear les estructures per encarar el futur. És per això que voldríem fer-vos les peticions següents:
1. Que el govern de la Generalitat presenti recursos d’inconstitucionalitat contra aquelles lleis i disposicions del govern de l’Estat que dificulten o posen traves al desenvolupament de les energies renovables existents o futures (especialment, la penalització de l’autoproducció). Així ho han fet els governs d’Extremadura, Murcia i Navarra.
2. Que el govern de la Generalitat emprengui les accions necessàries (legislatives, foment d’inversions, impulsió de la recerca, campanya d’informació) per avançar vers un sistema energètic socialment just basat en un 100% d’energies renovables en l’horitzó 2050, on participi la ciutadania i el teixit empresarial, seguint i millorant l’exemple de països com ara Dinamarca i Alemanya.
3. Que el govern de la Generalitat materialitzi la separació efectiva entre la gestió de les xarxes de distribució i la seva propietat, fent possible així una gestió de les xarxes independent de les activitats de generació i de comercialització d’electricitat.
4. Que, en l’esperit de la nova llei de la transparència, el govern de la Generalitat legisli perquè no sigui possible que les persones que han tingut responsabilitats polítiques rellevants puguin formar part dels consells d’administració i dels consells assessors de les grans companyies de serveis privades i, en concret, de les energètiques.
El nostre país disposa dels coneixements necessaris i de les persones, del teixit associatiu i empresarial adequats per materialitzar aquest gran projecte de país, alhora engrescador i ineludible. Les entitats que subscriuen aquest document i les persones que en formen part estan en disposició de comprometre-s’hi activament.
Atentament,
Carles Riba Romeva, Dr. eng.ind. Josep Puig i Boix, Dr. eng.ind.
President de CMES President del Consell Assessor d’EUROSOLAR
Col·lectiu per a un Nou Model Assoc. Europea per les Energies Renovables
Energètic i Social Sostenible
Barcelona, 20 de gener de 2014
Sr. Artur Mas
Molt Honorable President
Generalitat de Catalunya
Ens adrecem a vos, preocupats per la situació que viu el nostre país entorn de l’energia.
Catalunya està en una situació d’extrema vulnerabilitat pel que fa al subministrament energètic. Només el 4,5% dels recursos primaris utilitzats es produeixen en el propi país i la resta s’importen. En el darrer any, tan sols en combustibles fòssils aquest fet ha comportat una factura de 8.000 milions d’euros. És un flux monetari cada cop menys assumible, part essencial de la crisi, que tenalla l’economia i empobreix el país. Alhora, a remolc d’una època d’energia abundant i barata que ja mai més no tornarà, conviuen en el nostre entorn activitats que malbaraten l’energia amb les primeres manifestacions de pobresa energètica.
Ens preguntem què pot fer Catalunya en un món basat en els recursos fòssils on l’oferta comença a no donar l’abast a la demanda? Doncs, entenem que la millor opció és un projecte col·lectiu (de país) per fer la transició vers les energies renovables, de les quals sí que disposem. Aquesta pot ser una palanca essencial per superar la crisi econòmica, per estimular l’equilibri social i per posicionar-nos com a país amb força en el futur.
A finals del segle passat, el govern de l’Estat, inspirat en la legislació alemanya, va impulsar el desenvolupament de les energies renovables i la cogeneració (Llei 54/1997) garantint-ne la prioritat en l’accés a les xarxes elèctriques a uns preus de venda garantits. Lamentablement, Catalunya no s’ha caracteritzat per ser un exemple en el desenvolupament d’aquestes energies, tot i que hi ha hagut empreses catalanes pioneres.
Tot i les improvisacions i els canvis freqüents de regulació dels governs d’Aznar i de Zapatero, va ser possible el naixement de la indústria de les energies renovables (amb la creació de nombroses empreses i de llocs de treball) que ha arribat a finals del 2012 amb una participació molt important en la generació d’electricitat.
Mentrestant, animades per les expectatives de creixement, les grans empreses de generació elèctrica han invertit alegrement en el mercat liberalitzat, i sota la seva responsabilitat, fins a 25.353 MW en centrals de cicle combinat de gas (el 25% de la potència instal·lada, que és de 102.281 MW, quan la punta de màxima de demanda va ser 45.450 MW, el 17/12/2007), molt per sobre de les necessitats per cobrir les variabilitats del sistema. Avui dia, amb les necessitats d’electricitat disminuint, aquestes instal·lacions resulten clarament sobredimensionades i són un malbaratament.
Paral·lelament, la creació d’un mercat elèctric on el preu el fixa la darrera instal·lació que ha fet casar l’oferta amb la demanda, remunera de forma desproporcionada les grans centrals hidroelèctriques i nuclears amb instal·lacions de les quals ja s’ha recuperat, amb escreix, les inversions. Aquest sistema, a més de donar lloc a tarifes elèctriques de les més altes d’Europa, contribueix a crear el denominat “dèficit de tarifa”, en base a uns costos ‘reconeguts’ a les empreses elèctriques, però mai auditats de forma independent, que es traslladen als usuaris amb l’aval de l’Estat. El darrer episodi és l’anul·lació de la subhasta de desembre de l’any passat per part del Govern de l’Estat sota la sospita d’especulació.
Finalment, sota la pressió de les empreses elèctriques, que assenyalen les energies renovables com les causants del “dèficit de tarifa” (quan la seva intervenció en el mercat elèctric en disminueix el preu) i, amb l’excusa de donar-li sortida, les darreres mesures legislatives del govern de l’Estat apunten a avortar el desplegament (passat i futur) de les energies renovables vulnerant la seguretat jurídica de les inversions ja realitzades i penalitzant injustificadament les noves.
Entenem que aquesta darrera actitud del govern de l’Estat, econòmicament contraproduent i socialment injusta, mira a un passat energètic ja no possible i, alhora impedeix crear les estructures per encarar el futur. És per això que voldríem fer-vos les peticions següents:
1. Que el govern de la Generalitat presenti recursos d’inconstitucionalitat contra aquelles lleis i disposicions del govern de l’Estat que dificulten o posen traves al desenvolupament de les energies renovables existents o futures (especialment, la penalització de l’autoproducció). Així ho han fet els governs d’Extremadura, Murcia i Navarra.
2. Que el govern de la Generalitat emprengui les accions necessàries (legislatives, foment d’inversions, impulsió de la recerca, campanya d’informació) per avançar vers un sistema energètic socialment just basat en un 100% d’energies renovables en l’horitzó 2050, on participi la ciutadania i el teixit empresarial, seguint i millorant l’exemple de països com ara Dinamarca i Alemanya.
3. Que el govern de la Generalitat materialitzi la separació efectiva entre la gestió de les xarxes de distribució i la seva propietat, fent possible així una gestió de les xarxes independent de les activitats de generació i de comercialització d’electricitat.
4. Que, en l’esperit de la nova llei de la transparència, el govern de la Generalitat legisli perquè no sigui possible que les persones que han tingut responsabilitats polítiques rellevants puguin formar part dels consells d’administració i dels consells assessors de les grans companyies de serveis privades i, en concret, de les energètiques.
El nostre país disposa dels coneixements necessaris i de les persones, del teixit associatiu i empresarial adequats per materialitzar aquest gran projecte de país, alhora engrescador i ineludible. Les entitats que subscriuen aquest document i les persones que en formen part estan en disposició de comprometre-s’hi activament.
Atentament,
Carles Riba Romeva, Dr. eng.ind. Josep Puig i Boix, Dr. eng.ind.
President de CMES President del Consell Assessor d’EUROSOLAR
Col·lectiu per a un Nou Model Assoc. Europea per les Energies Renovables
Energètic i Social Sostenible
