ACCIONS ENERGIES BRUTES I NO RENOVABLES A-18

NUCLEOCRATES I MERCENARIS NUCLEARS

desembre 2006 - juliol 2010

El GCTPFNN denuncia davant l’opinió pública de Catalunya a aquelles persones que es pot considerar que formen part de la nucleocràcia (la tecno-burocràcia nuclear) i aquelles que es posen al seu servei tot col•laborant a les tasques de desinformació que la indústria nuclear promou.

- La presidenta del Foro Nuclear, María Teresa Domínguez, per afirmar que “España debería abrir tres nuevas centrales nucleares” i per manifestar que “si hoy empezáramos con la energía nuclear la consideraríamos la gran renovable” (El País, 10/7/2010). La senyora Domínguez, una tècnica mercenària a sou de la indústria nuclear, demostra la seva cara dura quan demana més nuclears i a l’hora diu que a Espanya no es necessita més potènia addicional instal·lada i demostra la seva mala fe quan qualifica la nuclear com una font d’energia renovable. Les energies renovables són les que flueixen per la biosfera i per més que les fem servir no s’esgoten. La nuclear, necessita U-235 que s’extreu de la crosta de la terra a partir del mineral d’urani, que mai podrà ser considerat una font d’energia de fluxe, doncs es troba en quantitats estrictament limitades a la crosta de la terra.

- L’empresa Endesa i els seus directius per sol·licitar l’extensió de la vida de les centrals nuclears fins a 60 anys en la inauguració del congreso de la Sociedad Nuclear Europea, que es va reunir a Barcelona (La Vanguardia, 1/6/2010). I també el conseller d’Economia de la Generalitat de Catalunya, Antoni Castells, per afirmar que ‘la energia nuclear és un pilar fonamental per poder fer honor al 20-20-20’ (20% de reducció de les emissions, 20% de millora de l’eficiència i 20% de renovables). El Sr Castells demostra qui és el seu amo i a qui serveix, pel simplel fet d’anar a congresos de societats nuclears i negar-se a rebre a científics catalans que li volien lliurar un exemplar de l’estudi Catalunya Solar II, realitzat per un equip catalano-alemany on es demostra que Catalunya podria disposar d’un sistema elècrtric 100% renovable abans de l’any 2050

- Jordi Sevilla, exministre del govern espanyol (pel PSOE) i per manifestar que “el mix energético español no debe excluir las nucleares” (La Vanguardia, 19/5/2010). Aquesta afirmació la va fer en la presentació d’un informe sobre models energètics a l’Estat Espanyol realitzat per la multinacional PWC, de la qual l’exministre s’ha convertit en asesor, posant en evidència al servei de qui estan, massa vegades, els ministres del govern espanyol.

- José Emeterio Gutiérrez, presidente de la Sociedad Nuclear Española, per afirmar que “necesitaremos nuevas nucleares para el 2030” en una entrevista (La Vanguardia, 25/5/2010) del periodista Antonio Cerrillo, en motiu d’anunciar una reunió de la nucleocràcia europea a Barcelona (Conferència de la Societat Nuclear Europea). El Sr. Gutiérrez manifesta que “está orgulloso de los 300 profesionales que trabajan en España para proyectos de centrales en EUA, China o Francia”, quan els tècnics o cientifics amb una mínima consciència ecològica i/o social rebutjen treballar en la indústria nuclear, per les implicacions de la indústria nuclear en la proliferació armamentista i en l’enverinament radioactiu del planeta. Afirmar que “las renovables tienen muchas limitaciones” sense dir una paraula de la tirallonga de problemes associats a l’energia nuclear, criticar les primes a les energies renovables amagant la xifra de subvencions de tota mena que des de fa més de 50 anys va rebent l’energia nuclear, . . . demostra la manca d’ètica del Sr. Gutiérrez i de la Sociedad Nuclear Española.

- El ministro de Industria, Turismo y Comercio español, Miguel Sebastián, per defensar les centrals nuclears afirmant que ‘son muy seguras’ i remarcant que con los sistemas de seguridad y control actualmente existentes, temer este tipo de energía es como tener miedo a los eclipses de luna o de sol’ (Foro Nuclear, 17/2/2010). Tot comparant l’energia nuclear amb els eclipsis posa de manifest la seva ignorancia o mala fe. Els eclipsis són fenòments inherents al nostre sistema solar, mentre que la fisió del nucli de l’àtom de l’Urani-235 és el resultat d’una manera de fer humana que es basa en voler dominar la natura (la mateixa fissió nuclear és una violació de la matèria) i també és el resultat de la recerca científica al servei d’interessos miltars de destrucció massiva. Com que les centrals nuclears són segures, com explicaria el Sr. ministre que de tant en tant tingui fuites de radioactivitat, i accidents?. Per acabar de demostrar al servei de qui està aquest senyor ministre, també va afirmar, en la seva compareixença davant la Comisión de Industria del Senado, ‘no he conocido a ningún científico al que le dé miedo la energía nuclear’. La tecnologia nuclear és intrinsecament perillosa, com ho demostren els accidents haguts a diferents parts del món. I te riscos genys menyspreables, doncs els danys que pot ocasionar un accident són incomensurables, per més que ens vulguin convèncer que la probabilitat d’ocurrència d’un accident greu és petita. L’experiència operativa ens demostra que hi pot haver un accident greu per cada 2.000 reactors-any de funcionament, cosa que vol dir aproximadament 1 accident cada 4 o 5 anys.

- El president i el conseller delegat d’ENDESA (Borja Prado i Andrea Brentan) per demanar, davant la subcomissió d’energia del Congrès dels Diputats, que ‘se extienda la vida útil de las centrales nucleares en España a 60 años’ I que ‘se permita la apertura de nuevas centrales’ (La Vanguardia, 16/12/2009). Allargar la vida de les nuclears és com jugar a la ruleta russa, però els directius d’ENDESA tot s’hi val per augmentar els seus ingressos, encara que sigui posant en perill la salut de la ciutadania. I si ENDESA vol construir noves nuclears, que ho faci, doncs el mercat liberalitzat ho permet. Però que les paguin els seus accionistes! No s’hi val fer xantatge al govern de l’estat per assolir subsidis públics (que els paga la ciutadania) per a la construcció de noves nuclears. Si ENDESA no ha construit, ni te previst, construir noves nuclears deu ser per alguna raó. Amb tota probabilitat la raó sigui econòmica, doncs arreu del món (on hi ha democràcia) construir nuclears és un mal negoci (més aviat es pot dir que és un negoci ruïnós)

- El diari Negocio & Estilo de vida per dedicar en la seva edició del 4/6/2009, una pàgina a fer propaganda nuclear en comptes de donar informació. En ella es dona la paraula a la nucleocràcia més selecta, per exemple, es cita a la Sra. María Teresa Domínguez, presidenta de Foro de la Industria Nuclear, per dir que el mix nuclear espanyol requereix un 30% de nuclear. També es cita al director del Club Español de la Energía, el Sr. Juan Bachiller, per dir que totes les opcions energètiques hauran de conviure per garantir el subministrament espanyol. Paradoxalment es dona la paraula a un directiu de l’empresa Fersa Energías renovables per dir “con los pies en la tierra, las renovables tenemos que reconocer que solas no podemos garantixar el mix, . . . la nuclear aporta una base sólida con un precio conocido”. Tampoc hi podia faltar la veu d’un nucleòcrata de pro, el Sr. Ignacio Sanchez Galan, president d’Iberdrola, apostant per mantenir el parc nuclear. Ni tampoc la d’un altre nucleòcrata, el president de la CEOE, el Sr. Gerardo Díaz Ferran, afirmant: “la central nuclear de Garoña tiene que continuar ya que cerrarla sería un desacierto a nivel nacional, . . . esta central ha pasado la ITV puede seguir funcionando”. Ara entenem per què aquest diari es diu com és diu (‘Negocio’ amb lleters ben grans i ‘& Estilo de vida’ amb lletres ben remenudes), perquè l’estil de vida que fomenta l’energia nuclear és el de l’hereu escampa, . . . . que s’ho gasta tot sense tenir en compte ni les conseqüències ni els seus descendents.

- El Sr. Juan José Gómez Cadenas, físic, catedràtic en excedència i autor del panflet ‘El ecologista nuclear’, per manifestar, en una entrevista feta pel periodista V.M.Amela (La contra, La Vanguardia, 15/5/2009): “no se debe temer a los residuos de las centrales nucleares, . . . sólo emiten calor, . . . . la energía nuclear es la única que puede proveernos de toda la electricidad que necesitamos sin costes ambientales, . . . . lo único que emite una central nuclear es vapor de agua . . . una central térmica . . . suelta a la atmósfera más radiactividad que una nuclear, . . . las energías renovables como la eólica y la fotovoltaica son intermitentes, etc”. Dir tantes vajanades seguides no diu gaire a favor d’una persona que es presenta com catedràtic de física atòmica i nuclear, però que demostra no haver llegit mai els informes que periòdicament fa el Consejo de Seguridad Nuclear al Congreso de los Diputados, on es pot constatar que les centrals nuclears emeten a l’aire i a l’aigua, en funcionament normal, quantitats de radioactivitat gens menyspreables. També demostra que no te ni la més remota idea de com funcionen els sistemes elèctrics, doncs cualificar l’eòlica i la solar FV d’intermitents, quan simplement són variables (també és variable la demanda) i quan intermitent és una central nuclear (per qualsevol esdeveniment imprevist s’atura, passa de 1.000 MW a zero), a diferència del que passa amb un parc de generació de 1.000 MW eòlics o solars FV distribuits, on la probabilitat de que deixin de generar energia és baixa (produiran més o menys, però dificilment serà zero).

- Els Srs. Arturo Rojas y Pablo Mañueco, per l’article d’opinió titulat ‘La larga vida de las centrales nucleares’ (El País negocios, 19/4/2009), per l’anàlisi estrictament economicista realitzat entorn de l’allargament de la vida de les centrals nuclears. obviant l’anàlisi de l’increment del risc associat al malfuncionament de l’envellit parc nuclear espanyol. Que les nuclears són avui un negoci per les empreses que les gestionen, ningú ho dubta (si avui són un negoci és gràcies al tracte de favor que els governs les hi ha donat en el passat i continuen donant-les-hi avui), però la defensa de fer negoci a costa d’incrementar el risc de patir un malfuncionament que provoqui una catàstrofe, és una irresponsabilitat, propia del que fan números i queden encegats per l’aritmètica.

- La Sra. Ana Palacio, exministre del darrer govern Aznar, i actualment vicepresidenta d’AREVA, el gegant nuclear francès, per dir (El País, 8/4/2009): “Un 96% del combustible de uranio es reciclable . . . . Es una solución tecnológica, económica y medioambiental que echa por tierra el argumento frecuentemente esgrimido para descartar la viabilidad de la energía nuclear”. Dir que la tecnología per al reprocessament del combustible nuclear equival al reciclatge és una perfecte bestiesa donat que les plantes de reprocessament han demostrat ser les instal·lacions industrials més contaminants que existeixen. I tot plegat per recuperar el Plutoni-239 format i l’Urani-235 que resta en el combustible, quan aquest s’extreu del nucli del reactor. El Pu-239 es forma en el nucli del reactor quan un neutró és absorbit per l’Urani-238. Voler camuflar el reprocessament com una mena de reciclatge simplement és una altra artimanya de la nucleaocràcia per enganyar a la opinió pública.

- El Sr. Ignacio Sánchez Galán, president d’Iberdrola, per manifestar (El Correo, 8/3/2009): “la energía nuclear es una decisión que le corresponde al gobierno. Otros países cuentan con plantas similares a las españolas y tienen permiso de operación hasta 60 años. Sería sorprendente que aquí no hiciéramos lo mismo, siendo como son las plantas españolas absolutamente seguras. . . . . Garoña, en la que Iberdrola participa en un 50%, es una central nuclear ‘actualizada’, en la que se lleva invirtiendo desde hace 20 años para renovar su actual permiso de funcionamiento”. Si a Garoña han fet tot això que diu, com és que funciona tan malament? Voler allargar la vida de les nuclear fins a 60 anys és voler jugar a la ruleta russa, doncs aquestes centrals van ser dissenyades per una vida útil de fins a 30 anys.

- L’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, i tot l’equip de govern de la ciutat per haver denegat un permís per a la realització de les 12 hores de lectures anti-nuclears a la Plaça de Sant Jaume, el passat 16/12/2008, organitzades per Greenpeace i Tanquem les Nuclears – 100% energies renovables, en el marc de la campanya ‘Jo soc antinuclear’. L’argument utilitzat per a la denegació és digne de ser posat als llibres d’història de l’autoritarisme. L’escrit rebut pels organitzadors de l’acte, signat per la secretaria tècnicojurídica del districte Ciutat Vella diu així: “denegar . . . . . llicència d’ús comú especial de la via pública, sol·licitada el 03/12/2008, per exercir l’activitat de CAMPANYA JO SOC ANTINUCLEAR, a PL. SANT JAUME 1, per que no concorren les circumstàncies previstes per la concesió d’aquest tipus de llicències de caràcter discrecional, com la utilitat pública de l’ocupació, compatibilitat amb els altres usos o activitats de la zona o adequació a l’estètic.” I la tinent d’alcalde Imma Mayol per haver justificat públicament, en el Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat, reunit el 16/12/2008 al Saló de Cent de l’Ajuntament, la denegació de l’acte. I ho va fer després que un membre del Consell llegís la carta de protesta que els organitzadors de l’acte varen adreçar a l’alcalde de la ciutat. Imma Mayol després d’haver justificat l’autoritària decisió de l’Ajuntament va dir ‘tothom sap com jo penso’. És clar que tothom sap el que avui pensa la tinent d’alcalde, doncs una altra vegada es confirma la coneguda dita catalana que diu: ‘si no fas el que penses acabes pensant el que fas’. La Sra. Mayol ha demostrat que, per més que digui, ha acabat pensant com el que pensa i fa el govern de la ciutat, tot denegant actes com el que van prohibir.

- La direcció de la Corporació Catalana de Radio i Televisió, les direccions de TV3 i del programa 30’, els seus guionistes i realitzadors, pel programa Un debat incómode, emés el diumenge 30 de novembre de 2008, per ser un clar exemple de com no s’ha de fer un programa informatiu. L’esbiaixament posat en evidència en el programa, convertit en propagandista gratuït d’Areva (la indústria nuclear francesa) i de les nuclears (les monjes que renten la roba dels treballadors de la central nuclear de Garoña es quedarien sense feina, si aquesta s’arriba a aturar, 30’ dixit) converteix tot l’equip realitzador i la direcció de TV3 i de la Corporació en mercenaris de la indústria nuclear. El programa es pot qualificar d'escandol nacional: una tv pública, i per més inri 'catalana' (que la pageum entre tots), fent propaganda pronuclear. I ni una paraula de la història de la lluita antinuclear a Catalunya, ni una paraula del primer ajuntament democràtic d'Ascó i de la lluita que va emprendre, ni una paraula del primer batlle democràtic d’Ascó, ni una paraula de com se'l va fer fora, ni de l’exili al qual va ser forçat, ni una paraula de les vulneracions de les concessions d'aigua (s'escalfava més del permés tot i les torrres de refrigeració originals) per això van haver de fer la macro torre de refrigeració, ni una paraula dels radioisòtops que les nuclears emeten en funcionament normal i que des de fa temps es detecten en els fangs del llit del riu i en les algues, ni una paraula del Plutoni que es genera i que romàn en el combustible gastat, ni una paraula del Plutoni generat en la nuclear de Vandellòs i que una vegada recuperat a França va servir per a fabricar armes atòmiques del país veï, ni una paraula dels accidents i dels alliberaments de radioactivitat, ni una paraula dels cementinis nuclears que hi han al costat de les centrals, ni una paraula per dir d’on procedeix el mineral d’Urani que alimenta les nuclears catalanes, ni una entrevista a persones significades del moviment antinuclear català!. Tot un exemple de desinformació al servei de la nucleocràcia, per més que l’hagin volgut recobrir amb minúscules intervencions de Marcel Coderch (membre del CADS) i de Carlos Bravo (de Greenpeace). Des d’ací els reptem a fer un programa de 30’ on dediquin a la nucleocràcia el mateix temps que varen donat a en Marcel Coderch, a n’Eduard Rodríguez i a en Carlos Bravo i a la lluita antinuclear tot el que varen dedicar a fer propaganda de les nuclears. Quan ho facin els retirarem d’aquesta llista.

- El diari Expansión pel seu editorial ‘Una buena sugerencia a favor de la nuclear’ (19/11/2008), per fer-se ressó del que van dir Gerardo Díaz (president de la CEOE), Cándido Méndez i José María Fidalgo (secretaris generals de la UGT i de CCOO): ‘la puesta en marcha de 11.000 MW de potencia adicionales –más de diez nuevas plantas-, de cara a lograr que el peso de las centrales nucleares en el mix eléctrico español se eleve del 17% actual al 33%, en línea con el de la UE, conllevaría la inversión en los próximos años de alrededor de 33.000 millones de euros y la creación de miles de empleos directos e indirectos’. Posats a desbarrar també podíen haver afegit: ‘y además conllevaría una enorme inversión económica y mucho trabajo para guardar y vigilar, durante milenios, el plutonio contenido en el combustible gastado para que no llegue a utilizarse en la fabricación de armamento atómico’. I per pressionar al govern espanyol per allargar la vida util de la nuclear de Garoña, quan l’any 2009 de li acabi el permís de funcionament (i de les demés nuclears, tot sigui dit). L’editorialista d’Expansión es treu la carota quan escriu: ‘cuando se pide que se reabra el debate nuclear en España, lo que se demanda en realidad es que el Gobierno tome la decisión política de impulsar la puesta en marcha de nuevas centrales eléctricas mediante esta tecnologia de generación’. Nosaltres li diem al director d’Expansión: ‘si tanto confia en la tecnología nuclear, no dude ni un momento, invierta en ella y haga invertir en ella a sus amigos, clientes y lectores, pero no obligue otra vez a la ciudadanía que asuma económicamente los errores que ustedes puedan cometer impulsando la nuclear’.

- L’escriptor Luis Racionero pel seu article a La Vanguardia (13/11/2008) titulat ‘Energía nuclear’, on actua més com un xarlatà de barriada, fent apologia de l’energia nuclear, que no pas com l’escriptor que haviem conegut en el passat. Primer tot fardant d’haver estudiat enginyeria en tècniques energètiques (o sia enginyeria nuclear) i justificant la construcció d’un petit reactor nuclear Argos per part del catedràtic Javier Clúa (el reactor es va instal·lar l’any 1962, era a la part del darrera de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona i va funcionar, fins l’any 1975, per què els estudiants podessin fer ‘pràctiques’). Aquest reactor va ser un clar exemple de com actua la nucleocràcia: mai va disposar de permisos ni autoritzacions, simplement funcionava en la més absoluta il·legalitat!. Fins que l’any 1992 va ser desmantel·lat. Segon, tot fardant de hippy i ecologista (cosa que mai ha demostrat en la seva vida quotidiana, doncs primer va estar més aviat a prop de l’anomenada ‘gauche divine’ i més endavant, a sou de la ‘dreta cavernícola espanyola’) per manifestar: “trenta años después, debo decir que no comprendo la forzada oposición entre ecología y energía atómica causada por los alarmismos derivados de Chernobil. Una primera matización impertinente es que el peligro no es la energía nuclear sino los rusos”. El mateix deia el franquisme!. Fins i tot el mateix professor Clua situava l’origen de l’oposició a les nuclears, no pas en el desastre de Txernòbil sinó en l’explosió de la primera bomba atòmica, l’any 1945 al desert d’Alamo Gordo (el professor Clua solia dir: ‘els nuclears som uns fills de p…. y la nostra mare és la bomba atòmica’). Pel que es veu l’estada que Racionero va fer a California, als anys 70, de ben poc li va servir, doncs allí precisament ja es manifestava de forma ben clara la oposició a l’energia nuclear (on hi va haver referèndums locals de clara oposició a la construcció de nuclears i on, fins i tot, l’estat de California va passar una llei prohibint la construcció de noves nuclears fins que no es resolgués el problema de l’emmagatzament de residus nuclears) i denuncia de la seva vinculació militar (massives manifestacions contra el Lawrence Livermore Laboratory). Tercer, tot actuant obertament com un mercenari nuclear quan afirma: “. . . empiezo a no estar de acuerdo con los ecologistas opuestos irracionalmente a las nucleares y me alineo con los ecologistas que entienden las ventajas ecológicas de las nucleares: nula emision de CO2 y contribución a la diversificación energètica”. Nosaltres li preguntem: on són els ecologistes ‘que entienden las ventajas ecológicas de las nucleares’? Pot-ser es refereix a James Lovelock i a Patrick Moore?. Racionero hauria de saber que el primer mai ha estat ecologista, és simplement un científic, que ha inspirat la hipotesi Gaia, i l’altre fa anys que es va allunyar de l’ecologisme, posant-se al servei de grans lobbies destructors del planeta. On és la diversificació energètica a Catalunya?, quan la nuclear ha arribar a generar el 80% de tota l’electricitat consumida i encara actualment es genera amb nuclears més del 50% de l’electricitat. Tot i haver estudiat enginyeria nuclear, Luis Racionero demostra tenir molt poc coneixement de la realitat actual de la tecnologia nuclear i dels impactes ecològics, econòmics i socials que comporta, des de la mineria de l’urani fins a l’emmagatzament de residus, tot passant per tota la part davantera del cicle del combustible nuclear les seves vinculacions a la proliferació d’armament atòmic.

- La càtedra de processos industrials sostenibles de l’Escola Politècnica Superior de la Universitat de Girona, per organitzar unes jornades sobre energia nuclear (21/10/08) convidant solament ponents defensors d’aquesta opció energètica. Aquest és la mena de ‘debat’ que vol la nucleocràcia: manipulació monotemàtica per pressionar a la ciutadania i fer-li acceptar, la inacceptable opció nuclear. El més trist de tot plegat és que una Universitat es presti a fer el joc a la nucleocràcia. On s’ha quedat l’esperit crític que una vegada varen tenir les Universitats?. Que en aquest tipus de jornades desinformatives i manipuladores hi col·laborin personatges com en Joan Vila, no ens estranya, donada la demagogia que aquest senyor sol practicar en les seves col·laboracions al Diari de Girona.

- El socioecòleg – director general d’ERF, Ramón Folch, per fer afirmacions com ara ‘toda la energía conocida es de origen nuclear’ i per identificar l’energia solar amb la nuclear (El Periódico, 18/10/2008) per voler fer veure com si les energies renovables (sol, vent, aigua, vegetació) estessin relacionades amb la nuclear, frivolitzant la greu problemàtica de l’energia nuclear. Voler fer creure que ets expert en un tema en el qual mai n’has estat, fa que es diguin o s’escriguin moltes tonteries. I això és el que li ha passat al socioecòleg. La Terra rep de l’exterior dues formes d’energia, la solar i la gravitacional. La solar és el resultat dels processos de fusió nuclear que tenen lloc en el Sol. La gravitacional, deguda a les forces d’atracció presents a l’univers, no te res a veure amb cap procés ni de fusió ni de fissió nuclear. L’energia gravitacional és la que es presenta en forma de marees i ha estat aprofitada pels humans des de la mateixa edat mitjana (molins de moldre gà accionats per les marees). Actualment s’aprofita per generar electricitat (centrals mareomotrius: La Rance, Bretanya, França i Kislaya-Guba, Rússia). Fins i tot les reaccions de fusió que s’esdevenen en el Sol, es mantenen degut a les forces d’atracció que alli es manifesten, doncs sinó els materials es dispersarien (com és el cas de l’explosió d’una bomba atòmica de fusió – bomba H) i la reacció acabaria. Per tant, voler identificar les energies renovables amb la nuclear és un clar exercici de manipulació i de mala fe, agreujat pel fet que en Ramón Folch afirma que les renovables tenen repercusions ambientals fortíssimes (ho afirma sense cap mena de justificació, Folch dixit!) i calla i amaga els gravíssims impactes de tot el cicle del conmbustible nuclear, ampliament documentats en incomptables treballs científics.

- L’enginyer nuclear i professor de la UPC, Francesc Puig, per les afirmacions que fa en una entrevista realitzada per la revista Canvi16 (núm. 121, 15/9 a 15/10 2008, pàg. 12-15), on responent a la pregunta ‘La indústria nuclear és la més perillosa que existeix per a la producció d’electricitat?’, afirma: ‘podriem dir que és una de les més segures’. Que nosaltres sapiguem la indústria nuclear abasta des de la mineria de l’urani fins als magatzems de residus nuclears, passant per les fàbriques de concentració del mineral, les de transformació en exafluorur d’urani, les plantes d’enriquiment, les de fabricació del combustible, els reactors (que fabriquen plutoni, un element inexistent a la natura, altament radiotòxic), les fàbriques s’armament atòmic, les bombes nuclears, les fàbriques d’armament no nuclear però que empren urani empobrit, l’armament que conté urani empobrit, etc. Si de l’enverinament radioactiu que en resulta de tot plegat, aquest novell professor de la UPC, en diu que ‘és una indústria de les més segures’, dubtem que la UPC faci la funció que hauria de fer: formar amb rigor les persones que es volen dedicar a l’enginyeria.

- El diari ABC per publicar el comentari (ABC, 10/10/2008) que acompanya a una fotografia dels Srs. Felipe González (ex-president del govern espanyol), Miguel Sebastián (Ministre d’Industria, Comerç i Turisme) i Antoni Brufau (primer executiu de Repsol i president del Club Español de la Energía), en l’acte de lliurament del Premio Energía y Sociedad Victoriano Reinoso al Sr. González. Un comentari (‘aún no es tarde para que Rodríguez Zapatero reconsidere su postura. Tal vez Miguel Sebastián consiga hacerle cambiar de opinión’) obertament pressionador al president del govern espanyol, cosa inacceptable en una societat democràtica.

- L’ex-president del govern espanyol, Felipe González, per demanar ‘reabrir el debate nuclear de forma racional y teniendo en cuenta los avances tecnològicos’, en l’acte de recepció del Premio Energía y Sociedad Victoriano Reinoso que li va atorgar el Club Español de la Energía (9/10/2008). En aquest acte, el Sr. González va manifestar: ‘como alguien tiene que abrir la brecha, yo pongo la cara, ya que estoy fuera del mercado’. De tant que està fora del mercat, el Sr. González ni s’ha assabentat que fa molts mesos que s’ha obert el debat nuclear a Espanya, tot i que el monopolitza la nucleocràcia i els seus servidors i mercenaris, amb l’objectiu de pressionar al govern i fer allargar la vida de les nuclears avui en funcionament (en funcionament quan funcionen, per què cada vegada funcionen menys). Tampoc s’ha assabentat que no hi ha avenços tecnològics significatius en la tecnologia nuclear, per més que la nucleocràcia s’entesti en voler fer-nos-ho creure, doncs si hi fossin serien visibles i, de moment, són del tot invisibles.

- L’editorialista de El País Negocios (27/7/2008) per afirmar: que existeix una moratoria nuclear a Espanya des de l’any 1991, que “la baratura de la nuclear depende del número de centrales conectadas” i que “la producción nuclear cuya inversión está amortizada es la más barata de todas las fuentes de energía”. A l’Estat Espanyol, la moratoria nuclear va finir l’1 de gener del 1998, el cost de generació nuclear no depèn del nombre de centrals conectades i si les nuclears estan amortitzades ens hauria d’explicar com es van amortitzar. A més a més, hi ha sistemes de generació que, una vegada amortitzats, produeixen electricitat més barata que la nuclear (l’aigua, el vent i el Sol). El País Negocios posa en evidència la seva catadura quan fa un descarat xantatge al govern espanyol, tot dient: “si este gobierno . . . no desea impulsar un debate nuclear . . . se equivoca; pero si no amplia la vida útil de las plantas en funcionamiento, el error será mayúsculo”.

- L’editorialista de La Vanguardia (6/7/2008) per haver escrit un editorial titulat “El debate nuclear” on posa de manifest la seva ignorancia i/o desinformació i/o demagogia i/o mala fe. I el director d’aquest diari, José Antich per autoritzar la seva publicació, contribuint a la desinformació dels seus lectors i al manteniment de l’estat d’analfabetisme energètic heretat del franquisme i que la democracia no ha pas contribuít a pal·liar. Veure la carta oberta del GCTPFNN al director de La Vanguardia

- 18/6/2008: La presidenta del Foro Nuclear per manifestar: “el incidente de Ascó corrobora que la seguridad de las centrales nucleares es muy grande”, que “no se trató de una accidente sinó de un suceso operacional fruto de un fallo humano a la hora de interpretar un procedimiento” i que “el suceso ha sido mínimo en cuanto a su impacto exterior”. Llástima que no hagi acompanyat totes aquestes afirmacions amb cap data, ni cap informe que les pugui avalar. Com és habitual arreu del món, i també a l’Estat Espanyol, els representants de la nucleocràcia menteixen.

- 18/6/2008: El catedràtic d’Economia de la Universidad Autónoma de Madrid, Santos Ruesga, per redactar un informe pel Foro Nuclear proposant la construcció d’11 nous reactors nuclears (11.000 MW) a l’Estat Espanyol fins l’any 2030. No hem vist enlloc que aquest catedràtic, un destacat mercenari de la nucleocràcia, hagi dit o escrit ni una paraula sobre la quantitat de radioactivitat que, en funcionament normal, aquestes nuclears abocaran a l’aigua i a l’aire, ni la quantitat de residus radioactius que produiran, ni la quantitat de plutoni que crearan, ni la quantitat de calor que alliberaran a la biosfera, etc. etc.

- El catedràtic de tecnologia nuclear de la Universitat de València, Vicent Serradell per haver manifestat a El Temps (20 de maig de 2008) que “El risc radiològic és zero”, responent a una pregunta sobre si hi ha hagut cap risc real per a la població degut a la fuita radioactiva ocorreguda a finals de novembre de 2007 i coneguda, gràcies a Greenpeace, mesos més tard. Amb la seva afirmació demostra que o és un ignorant o és un mentider, ja que el risc es defineix com el producte dels danys ocasionats per un esdeveniment multiplicat per la probabilitat d’ocurrència del mateix. I en el cas de fuites radioactives, ni la probabilitat és zero ni els danys són zero, per més que la nucleocràcia i els seus servents s’entestin en voler fer-nos-ho creure.

- La Sra. Ana Palacio, exministre d’exteriors en el govern Aznar, i des de mitjans de maig del 2008, nomenada vicepresidenta d’Areva, la multinacional francesa de l’energia nuclear, per posar-se al servei de la nucleocràcia després d’haver ocupat càrrecs públics.

- El cap de comunicació i relacions externes de l’Associació Nuclear Ascó-Vandellòs II – ANAV, Eugeni Vives per dir que la fuita radioactiva a la central nuclear d’Ascó, no és una fuita sinó d’una ‘emissió de partícules’, per dir que l’incident té una significació radiològica irrellevant, per dir que no hi ha motius d’alarma ni de preocupació pel que fa a la radioactivitat de les partícules emeses, per dir . . . en una entrevista publicada a El Punt (10/5/2008) i realitzada pel periodista Jordi Prades a qui, el GCTPFNN ja va qualificar de portaveu de la nucleocràcia (veure nota de 4/11/2007). Si alguna cosa caracteritza al Sr. Eugeni Vives són les mentides que diu arreu sobre l’energia nuclear, cosa que no és d’estrenyar donada la seva feina: mercenari a sou de les nuclears per intoxicar i mentir a la opinió pública.

- El catedràtic de tecnologia nuclear de la UPC, Xavier Dies, per haver afirmat (Diari de Tarragona, 27/4/2008): “Si un treballador d’una nuclear s’empassés una partícula radioactiva no li passaria res”, per mentir i amagar la realitat del Cobalt-60, element radioactiu emissor d’una partícula beta i dues radiacions gamma d’elevada energia, que en cas d’inhalació o ingestió pot afectar la salud de les persones, segons reconeix obertament l’EPA (Agència del Medi Ambient americana) en la seva publicació ‘EPA Facts about Cobalt-60’ (juliol 2002). El Co-60 ha estat reconegut com formant part dels punts calents detectats a conseqüència de la fuita radioactiva a la central nuclear d’Ascó.

- El diari La Vanguardia, per manifestar (24/3/2008), a través del seu editorialista, referint-se a Espanya que: “Debe hacerse también una nueva apuesta por la energía nuclear de nueva generación, al igual que han hecho países como Francia y Gran Bretaña, ya que la puesta a punto de esta tecnología requiere de diez a quince años como mínimo”. On és l’aposta nuclear de França i Gran Bretanya? Si es requereixen de 10 a 15 anys per posar a punt aquesta tecnologia de ‘nova’ generació per què Espanya s’ha d’emmerdar amb tecnologies que no estan a punt, disposant com disposa de Sol, vent i altres fonts d’energia renovable?

- La CEOE – Confederación Española de Organizaciones Empresariales que per boca del seu president, Gerardo Díaz Ferrán, manifesta “la necesidad de contar con todas las fuentes energéticas, incluida la nuclear” (La Vanguardia, 10/1/2008), i ho diu en el dinar a La Moncloa, davant el president Zapatero, ignorant la incompatibilitat tècnico-econòmica de poder comptar, a la vegada, amb proporcions considerables d’energia nuclear i renovables.

- El president de Mercados Energy Markets International, Jordi Dolader i el president de la Comissió d’Energia del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, Jordi Gibert per afirmar, el primer, que “la energía nuclear es muy competitiva i . . . que no hay que abandonar ninguna tecnología” (referint-se a la tecnologia nuclear), i per dir, el segón, “todas las tecnologías nos harán falta, desde las nucleares de hoy, hasta las renovables” en el decurs de la presentació, i posterior debat, d’un informe sobre l’energia que inclou unes bases per a un pacte energètic, promogut per l’Observatori Ciutat i País que impulsa la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País. D’aquesta manera la societat que presideix en Miquel Roca es feia responsible d’un informe on es dona suport a la tecnologia nuclear, amb la presència de José Manuel Lara (president del Cercle d’Economia), Javier Godó (president del Grup Godó), Sebastià Salvadó (president del RACC) Rafael Vilaseca (conseller delegat de Gas Natural), Antoni Giró (rector de la UPC), entre d’altres. El que més sorpren de l’informe és el poc rigor de la proposta que en ell es fa (mantenir la nuclear) i la seva total manca de justificació. Si tan convençuts estan de la tecnologia nuclear, poden fer com han fet uns empresaris finesos malbaratodors d’energia, comprar una nuclear, però sense cap ajut de l’Estat (dels contribuents, volem dir). Així veuràn quin pa hi donen!.

- El president d’UNESA, la patronal elèctrica, Pedro Rivero, que en presentar l’informe ‘Prospectiva de generación eléctrica 2030’ va manifestar la necessitat d’instal·lar a l’Estat Espanyol 2.600 MW nuclears addicionals, I per justificar-les dient: “les noves instal·lacions (nuclears) ja disposen d’una tecnologia molt més avançada i que el seu funcionament recull els costos derivats de l’adecuat tractament dels residus radioactius”. On són les noves instal·lacions nuclears equipades amb la tant avançada tecnologia?. On es recullen els costos de gestionar el plutoni-239 (periode de semidesintegració: 24.000 anys) contingut en el combustible gastat?. En presentar l’informe el dia 28 de desembre (dia dels innocents), ens imaginem que és una innocentada, doncs si per alguna cosa s’han caracteritzat històricament els exercicis de prospectiva realitzats per la patronal elèctrica han estat per les seves monumentals errades. I que ara ens justifiquin el nou exercici de prospectiva, basant-se en la seva experiència, no deixa de ser un monumental engany o una gran innocentada!

- el responsable d’energia de la CEOE – Confederación Española de Organizaciones Empresariales, Antonio Garamendi per haver dit que: “Aunque parece la más denostada, (la energía nuclear) es la más segura en cuanto a suministro, la más barata y la más ecológica” en l’assemblea de la patronal el passat 11 de desembre de 2007 (El País, 12/12/2007). El Sr. Garamendi no demostra pas saber d’on procedeix l’urani que necessiten les nuclears espanyoles, ni quin és el procés per convertir el mineral d’urani en combustible nuclear, ni quins són els països que dominen tot plegat. I si la considera tan barata, li proposem que suggereixi a les empreses que representa que inverteixin en una central nuclear, que ben segur ho acceptaran. I si la considera la més ecològica, li proposem que traslladi la seu de la CEOE al costat d’una central nuclear.

- el catedràtic de tecnologia nuclear de la UPC, Xavier Dies per enredar als estudiants d’enginyeria fent-los creure que amb les nuclears es pot lluitar contra el canvi climàtic. I per afirmar (El Punt, 9/12/2007): “el debat és fer deu centrals de cicle combinat de gas o deu centrals nuclears, la resta són ornaments. O és que estem disposats a no veure els partits del Barça quan no faci vent, per moltes centrals eòliques que hi hagin”. La demagògia d’aquest senyor, no li deixa (o no vol) veure que hi ha altres opcions energètiques a més del gas fòssil i l’urani. Qualsevol persona, amb tres dits de front, sap que dependre de centrals nuclears és un enorme risc per qualsevol país, doncs la seva gran quantitat de malfuncionaments, que poden derivar en accidents, es pot traduir en la paralització de tot el parc de generació nuclear. I aleshores si que hi hauria la foscor absoluta, cosa que mai pot passar amb la combinació de diverses fonts d’energia renovable.

- l’ex-president del govern espanyol, Felipe González per haver manifestat en la seva intervenció en la clausura de la conferència annual del Club de Madrid (que agrupa a 64 ex-caps d’estat i de govern), el 20 de novembre de 2007: “la implantación de la energía nuclear, al menos con usos pacíficos, es ‘imparable’ en el mundo”. El Sr. González hauria d’estar millor informat i no deixar-se influenciar per les màfies entorn de l’energia nuclear. Li recomanem que llegeixi l’informe ‘World Nuclear Industry Status Report 2007' si vol saber l’estat de la indústria nuclear al món i així no dirà les tonteries que va dir a Madrid.

- el perodista del diari El Punt, en Jordi Prades, per haver-se convertit en un portaveu de la nucleocràcia, quan escriu els seus articles donant solament el punt de vista de la indústria nuclear i no contrastant mai les seves argumentacions amb les raons de científics i tècnics independents, de forma que quan escriu no se sap si el que escriu ho ha manifestat la indústria nuclear o ho manifesta ell, doncs no hi ha forma de diferenciar-ho. Per exemple, quan escriu (El Punt, 4/11/2007): “. . . la societat actual, que majoritàriament accepta, . . . que les centrals atòmiques són avui imprescindibles per garantir un subministrament suficient, continu i fiable d’electricitat, per complir el tractat de Kyoto i lluitar contra l’escalfament global; per mantenir la independència energètica; pel preu de generació del kWh, etc.” Un bon professional del periodisme mai es deixa entabanar per la grolleria argumental de la nucleocràcia.

- L’ex-ministre en el govern del PP i ex-director general d’indústria en el govern de CiU, Josep Piqué, per haver escrit (La Vanguardia, 20 octubre 2007): “Si queremos incrementar nuestra independència energètica, la energía nuclear es una clara y nítida alternativa. Y si queremos cumplir con los compromisos del protocolo de Kioto, la energía nuclear es límpia e imprescindible. Otra circunstancia que tener en cuenta es que las nucleares no dependen del clima ni de factores externos”. Que sapiguem, Espanya no disposa de mines d’Urani, ni de fàbriques de concentració del mineral d’urani, ni de fàbriques de transformació en hexafluorur d’urani, ni de fàbriques d’enriquiment d’urani en el seu isòtop U-235, ni tecnologia de construcció de centrals, ni de tecnologia de tractament de residus. Quina mena d’independència pot donar l’energia nuclear a l’Estat Espanyol?. Respecte el protocol de Kioto: ni que ara mateix Espanya es posés a contruir centrals nuclears, aquestes mai arribarien a temps per complir els compromisos de Kioto. I si es compten les emissions de tot el cicle del combustible nuclear, encara menys. Les centrals nuclears depenen molt del clima: a França i a Alemanya, en períodes de molta calor s’ha de reduir la potència de les centrals nuclears degut a que no es pot refrigerar de forma escaient el nucli del reactor. Les centrals nuclears depenen també de factors externs, per exemple, les amenaçes terroristes. Sr. Piqué, si li plau, deixi de fer demagògia amb les centrals nuclears. Catalunya ja te prou problemes ecològics i vosté, en el passat, va contribuir directment a crear-ne molts d’ells (emissions de sofre de la C.T, de Cercs, abocaments de radioactivitat i compostos organoclorats al riu Ebre procedents de la fàbrica Erkimia, . . . .).

- El Cercle d’Economia de Barcelona, per haver organitzat una jornada amb el títol ‘Nuclears? Per què no’, on en comptes de donar informació sobre nuclears varen fer una lloança d’aquesta tecnologia. El mateix Anton Costas, d’Endesa, ho va reconeixer dient que ‘era un debat a favor” de la nuclear. Josep Piqué, que també era present al debat, en un atac de sinceritat, va dir que no es creia això del canvi climàtic, però com que ell era pro-nuclear, valia la pena aprofitar-ho. El mateix Piqué va afirmar que a Espanya ja no existeix cap moratòria nuclear, que la moratòria nuclear es va fer per salvar les elèctriques de la fallida i que si ara no es feien nuclears és perquè ningú hi vol invertir-hi.

- el president de la patronal Foment del Treball, Juan Rosell, per afirmar: “hay que apostar desde ahora por todas las fuentes de energía, y en particular por la nuclear, porque es más barata, porque permite el acceso a los países más pobres a la energía y porque es segura. . . . . La llamadas energías renovables, desde la solar a la eólica, no son una panacea y no resolveran el problama energético. . . . . . Toda la capacidad de generación de energía solar que hay ahora en el mundo equivale sólo a tres centrales nucleares. . . . . El mejor regalo que podemos hacerle a Africa es instalarle centrales nucleares, mucho más que otras cosas” (La Vanguardia, 23 septiembre 2007). Això és el que es pot llegir en el seu llibre ¿Y después del petróleo, qué?. El que va ser president de FECSA i conseller d’ENDESA no deu, o no vol, recordar que Fecsa va fer fallida a mitjans dels anys 80 a causa de les seves inversions en nuclears. El Sr. Rosell hauria de disposar de millor informació sobre les energies renovables i de la incompatibilitat de disposar, alhora, de molta proporció de nuclears i de renovables en un sistema energètic. Les seves afirmacions no tenen cap fonament, ara que s’han fet públics estudis que demostren la viabilitat tècnica i econòmica de sistemes energètics 100% renovables a diferents països (Japó, Alemanya, EUA, Espanya i Catalunya)

- el director de la revista El Temps, Àlex Milian, per haver publicat una portada (El Temps, núm.1.208, 7 d’agost de 2007) amb el text ‘La UE aposta per l’energia nuclear per respondre a l’augment del consum elèctric’, manipulant descaradament en la portada el contingut dels articles, doncs de tots els articles que configuren el monogràfic titolat ‘Hipotecats amb l’energia nuclear’, l’unic que fa referència a la UE és l’entrevista a Ferran Tarradellas, portaveu d’energia de la Comissió Europea i quan l’entervistador li demana: ‘I quina és la posició de la Comissió Europea?’, Ferran Tarradellas contesta ben clarament: ‘Ni la promovem ni la condemnem, Respectem la sobirania dels estats’.

- el catedràtic de tecnologia nuclear i sots-director de l’Institut de Tècniques Energètiques de la Universitat Politècnica de Catalunya, Xavier Ortega, per afirmar (El Temps, núm.1.208, 7 d’agost de 2007): ‘el problema dels residus radioactius és tècnicament resolt’, quan la realitat al món demostra tot el contrari; que no hi ha solució ecològicament acceptable pels residus generats en tot el cicle del combustible nuclear, des de les mines fins al combustible gastat, que s’extreu de les nuclears.

- la Presidenta de la comissió de Medi Ambient del Col•legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Girona per haver escrit l’article d’opinió titulat Energia nuclear també, gràcies! (16 de juny de 2007) a El Punt, i per justificar l’energia nuclear tot afirmant: ‘Catalunya necessita tenir un cistell energètic variat’, quan fins fa poc l’energia nuclear representava un 80 % de la generació d’electricitat a casa nostra (i encara avui representa gairebé un 60 %). El cistell energètic variat vindrà amb la penetració de totes les energies renovables, avui totalment absents del pastís energètic català i amb l’abandonament de l’energia nuclear, que posa en perill la supervivència del nostre país i les persones que hi habitem.

- el Jutge Don Vicente Ballesta Bernal, Magistrat Jutge del Jutjat de Primera Instància núm.33 de Barcelona, per haver denegat el Dret de Rèplica al Dr. Josep Puig (Pep Puig), portaveu del GCTPFNN, el dia 19 de febrer de 2007, tot i afirmar en la sentencia que: ‘Sin duda alguna, el Artículo 1 de la Ley Orgànica de 26 de marzo de 1984, confiere en el presente caso al hoy demandante, Sr. Puig i Boix, el derecho a que se rectifique la información difundida en el artículo ‘ECOLOGISTES DEFENSANT NUCLEARS?’, publicado en el Diario AVUI en fecha 12 de enero de 2007, puesto que si bien es cierto que en dicho artículo el autor del mismo puede exteriorizar o dejar entrever su opinión, no es menos cierto que hace referencia a hechos concretos de una persona a la que no cuesta trabajo identificar, por mucho que la revista de personaje figurado (tampoco se esfuerza, ni lo pretende), lo que de forma evidente puede causar perjuicios a la persona a la que se alude’. I per justificar la seva decisió denegatòria, diu: ‘Ahora bien, para estimar la demanda, . . . . . no basta con que se den los requisitos que se recogen en el Artículo 1 de la Ley especial . . . . .. . . sino que el escrito de rectificación cumpla con la exigencia de limitarse a los hechos de la información que se desea rectificar, condición esta que mal cabe reputar cumplida en el artículo para su publicación remitido por el Sr. Puig i Boix al Diario AVUI’. Es pot descarregar l’article de rèplica enviat per en Pep Puig al diari Avui. I també es pot descarregar la pàgina que mai publicarà el diari Avui

- el Dr. Ramon Folch, que en una entrevista a El Matí de Catalunya Radio del 7 de febrer de 2007, quan l'Antoni Bassas li pregunta: 'Els nous reactors tenen que generar tants residus i ser tant perillosos com els actuals?', el Dr. Folch, li contesta afirmant: 'els nous reactors no tenen perquè generar tants residus ni ser tant perillosos com els actuals'. I afegeix: ‘cal afrontar el problema amb criteri científic’. (Ramon Folch exercint de sacerdot de la ‘ciència’). Si hem de fer cas dels coneixements sobre ciència i tecnologia nuclear que el Dr. Folch i els seus ajudants demostren en el llibre 'L'energia en l'horitzó 2030', una obra publicada per l'Icaen (fruit d'un encàrrec realitzat pel mateix ICAEN a l'Estudi Ramón Folch) ens donarem compte que les opinions del Dr. Ramón Folch sobre energia nuclear valen ben poca cosa, si es que en valen alguna, per més que les cobreixi amb l’aureola de ‘ciència’. En l'esmentat llibre es pot llegir de forma textual: 'la capacitat d’enriquiment d’urani –per tal que el percentatge de l’isòtop radioactiu U-235 respecte de l’U-238 no radioactiu augmenti sensiblement, del 0,7% al 5%- també es troba dominada per pocs països’ (pàgina 63, ratlla 31a). El Sr. Folch, i els seus ajudants, es queden tan tranquils d’escriure una barbaritat científica (afirmen que l’U-238 no és radioactiu), donat que qualsevol estudiant de física ben aviat aprèn que tots els isòtops de l’urani són radioactius. Tots, sense cap mena excepció. Aquest és el criteri científic que pregona el Dr. Folch?

- el President de Foment del Treball, Juan Rosell per haver escrit l’article ‘Sociedad y opción nuclear’ (la Vanguardia – Dinero, 28/1/2007), en el qual afirma: ‘la opción nuclear es técnicamente hablando la más segura, la más límpia y la más barata’. L’emplacem a que justifiqui públicament l’esmentada afirmació, donat que de les dades que nosaltres disposem de tota la història de l’energia nuclear a Catalunya i arreu (publicades abastament en aquestes pàgines) se’n desprèn tot el contrari.

- l'articulista Xavier Bru de Sala de La Vanguardia per haver escrit l’article d’opinió titulat ‘Energía en Europa’ (13/1/2007), el contingut del qual és una obra mestra de desinformació energètica i on diu, sense cap base que ho sostenti, ‘la energía europea no puede ser otra que la nuclear’

- el director del diari Avui, Vicent Sanchis per haver negat el Dret de Rèplica al Dr. Josep Puig (Pep Puig), portaveu del GCTPFNN, vulnerant d’aquesta manera la ‘Ley Orgànica 2/1984, de 26 de marzo, reguladora del Derecho de Rectificación’, tot justificant la tasca desinformativa de Iu Forn i donant cobertura al periodisme escombraria que aquest columnista ha practicat. Amb aquesta actuació, el director de l’Avui ha demostrat la seva col•laboració amb la nucleocràcia i el seu afany d’amagar la realitat d’una indústria moribunda

- el columnista Iu Forn del diari Avui per haver escrit en la columna ‘Passa-ho’ l’article titulat ‘Ecologistes defensant nuclears?’ (12/1/2007), on aquest autor fa servir el nom del Dr. Josep Puig (Pep Puig), portaveu del GCTPFNN, per ironitzar, fent broma barata i mal intencionada, sobre el fet que davant el canvi climàtic hi pugui haver ecologistes que acabin defensant les nuclears i per manipular les conclusions de l’informe d’energia de la UE presentant-lo com si la UE volés incentivar l’ús de l’energia nuclear

- el president de la CEOE, Gerardo Díaz Ferrán, per publicar un informe de la comissió d’indústria de la patronal (‘Panorama energético: visión y propuestas de los empresarios españoles’, Diciembre 2006) on es manté que ‘el futur de la indústria passa per mantenir o, fins i tot, incrementar l’energia nuclear’, proposant 15.000 MW nuclears en funcionament l’any 2015.

- el periodista Andreu Missé del diari El País per haver escrit l’article ‘Bruselas rehabilita el uso de la energía nuclear’ (29/12/2006) amagant la realitat de l’energia nuclear i fent dir a la Comissió Europea coses que no ha dit

- el catedràtic de tecnologia nuclear de l’Escola d’Enginyers de Barcelona (UPC), Xavier Ortega Aramburu, per les seves col·laboracions escrites al diari La Vanguardia, on reiteradament defensa l’opció nuclear com una alternativa a seguir, sense dir mai res dels seus costos ecològics, econòmics i socials.