S’ha acabat la sessió oral del judici de l’accident que hi va haver a la central nuclear de Vandellòs I, ara fa més de 10 anys. Les preguntes que ens fèiem ara fa 10 anys, just després de l’accident, continuen sense haver tingut resposta, doncs ningú les ha formulat, ni la fiscalia ni l’anomenada ‘acció popular’, tot i que tant el Grup de Científics i Tècnics per un Futur No Nuclear, com Alternativa Verda, les formulaven en sengles escrits adreçats al Fiscal de l’Audiència de Tarragona a finals de desembre del 1989 i a començament de 1990, i en els que es demanava l’obertura de diligències judicials per esbrinar si hi havien hagut o no abocaments i/o fuites d'elements radioactius cap a l'atmos­fera i/o cap a les aigües, i en quina quantitat. 

En funcionament "normal" la C.N.Vandellòs I va abocar, al llarg de l'any 1988, a l'atmosfera 950'75 Curies de radioctivi­tat, en forma d'efluents gasosos (746'4 Ci) i líquids (204'35 Ci), segons reconeixia el Consejo de Seguridad Nuclear en els Informes que semestralment lliura al Congreso de los Diputados. O sia que, en un any de funcionament “normal”, Vandellòs I va  introduir a la biosfera productes radioactius amb una  radioactivitat equivalent a gairebé un quilo de Radi. 

També en funcionament "normal" de la C.N.Vandellòs I deixava “escapar” cada any 2 Tm. de CO₂ (Diòxid de Carboni), en ser un reactor de tipus grafit-gas, i en ser el gas carbònic el fluid utilitzat en la refrigeració del nucli del reactor. Això es reconeixia en diferents mitjans de comunicació, just després de l’accident. Els àtoms de Carboni, que composen la molècula de gas carbònic, en estar sotmesos al bombardeig neutrònic que té lloc a l'interior del nucli del reactor, es transformen en C-14 (Carboni-14) que és un isòtop radioactiu del Carbo­ni, element que té una vida mitjana de 5.730 anys i és un emissor de radiació Beta pur. 

El Consejo de Seguridad Nuclear va manifestar, en el seu dia, que el nucli del reactor va estar sotmès a condicions de treball ex­tremes (pressions de 29'7 bar i temperatures de 310^oC). Si en condicions “normals” de pressió i temperatura ja s’escapaven del nucli 2 tones de CO₂, contenint C-14 radioactiu, i s’abocaven productes radioactius amb una activitat reconeguda de 950 Curies, tot això en un any, quant CO₂ es va “escapar” i quants productes radiactius i en quina  quantitat se’n varen abocar en el transcurs de l’accident ?. Perquè d’escapar se’n va escapar i d’abocar se’n varen abocar, com reconeixia el mateix CSN quan va dir que “al llarg de l'accident  no van haver-hi abocaments en quanti­tats superiors a les autoritzades”.  

Les fuites i els abocaments “inferiors als autoritzats”, com es varen mesurar?. Hi havia l’aparellatge idoni per a la detecció de fuites i/o abocaments d'elements radioactius a la central i a la seva rodalia ?. Quins sistemes de vigilància estaven en funcionament abans, durant i després de l'accident del 19/10/1989, tant per part de l'empresa Hispano Francesa de Ener­gia Nuclear S.A. com per part del Servei de Coordinació d'Activi­tats Radioactives del Departament d'Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya ?. Es mesurava radiació Beta, o només es mesurava radiació Gamma ?. Quants n’hi havia que mesuraven cada cosa ?. Quin seguiment se’n ha fet de la radioactivitat que es va “escapar” o es va abocar ?. 

Perquè en la instrucció del Sumari ningú s’ha preocupat de fer quantificar les fuites de Diòxid de Carboni ocorregudes durant l'accident, en ser el Carboni-14 un element radioactiu de 5.730 anys de vida mitjana que tots els éssers vius podem assimilar, ja que estem constituïts per àtoms de Carboni i qualsevol augment de C-14 a la biosfera por suposar un perill per tots els éssers vius que compartim la vida a la Terra ?. Perquè no s’ha esbrinat si les fuites de Diòxid de Carboni  varen anar acompanyades de fuites de productes de la fissió nuclear (com ara I-131, Cs-134, Cs-137, etc) i/o productes d'activació neutrònica ?. 

Els accidents ocorreguts a les centrals nuclears (i l'ocorregut a la C.N. de Vandellòs I no en va ser pas l'excepció) posen en evidència allò que ha esdevingut una constant al llarg de la dissortada història de l'energia nuclear: amagament de la informació, mentides, incompliment de norma­tives, etc. Sempre i arreu del món, les persones vinculades a l'energia nuclear han actuat i continuen actuant així. 

Moltes persones, arreu del món, tenim l’esperança que algun dia es celebrin judicis per crims contra la humanitat contra els qui han promogut l’energia nuclear, tal com ha demanat el Dr. John W. Gofman, codescubridor de l’Urani-233. Mentrestant contemplem estorats com en el Judici realitzat ni s’ha estat a l’altura de les circumstàncies, ni tan sols s’ha cridat a declarar cap persona del grup de científics i tècnics que a finals de 1989 s’adreçaren a la Fiscalia fent unes preguntes que, després del Judici, continuen sense resposta.

Josep Puig I Boix

Dr. Enginyer Industrial

Diplomat en Enginyeria del Medi Ambient, Ecologia i Gestió Ambiental

Membre del Grup de Científics i Tècnics per un Futur No Nuclear 

Professor associat d'energia i societat a ciències ambientals, U.A.B.

Regidor de Ciutat Sostenible a l’Ajuntament de Barcelona (1996-1999)