Oleoductes  

km

Tarragona-Lleida-Aragó 110

Tarragona-Barcelona 102

Pallejà-Girona   103

Total 315  

Veure Taula 2.13 i 2.15 Annex (ESPREC)  

* Sector Gas (1988)  

Planta de regasificació, port de Barcelona  

Nº Capacitat(m3) Gas

2 80.000 GN

2 40.000 GN

1 9.500  GLP

1 6.500 GLP    

Xarxa de distribució de gas (1991):  

                                     km

Alta pressió                   843

Baixa-mitja pressió 4.640  

Veure Taula 2.14 i 3.3 Annex (ESPREC)  

* Sector carbó  

Extracció: conca del Berguedà 630.000 t (1989)  

Molls de recepció: Barcelona, Tarragona  

2. POLITICA ENERGETICA-TERRITORIAL  

Els aspectes territorials d'una política energètica d'un país democràtic modern que hagi incorporat les pautes ambientals recents haurien de contemplar els apartats que segueixen: 

1. Avaluació i localització dels recursos energètics, dels consums actuals i de les necessitats d'energia.  

2. Criteris per a l'intercanvi entre individus -i entre zones- dels recursos disponibles, dels beneficis derivats del seu aprofitament i dels perjudicis originats pel seu ús. 

3. Pla Energètic Català sostenible tant per l'ús dels recursos com per la producció de contaminació.  

4. Pla d'Espais d'Interès Energètic que reservi espais per a l'aprofitament dels seus recursos renovables i fòssils.  

5. Plans Energètics Locals  

La política energètica hauria d'incorporar -com a mínim- els principis i les pràctiques democràtiques i ambientals reflectides en les normes jurídiques que regulen el funcionament de l'Estat i de les institucions superiors a les quals pertany. A títol d'exemple hom pot considerar el dret a la informació, a la participació, a la salut, a la seguretat, a la igualtat de condicions d'accés als subministres energètics, i a la compensació pels perjudicis.  

3. LES QUESTIONS BASIQUES  

* QUE ES UN "RECURS ENERGETIC"?  

Un estoc finit, és un "recurs"? L'aigua que flueix pels rius, és un "recurs"? Els recursos hídrics, són un recurs "energètic"? La fusta dels boscos, és un recurs "energètic"? Les deixalles urbanes, són un "recurs", i en tot cas, són un recurs "energètic"?  

* LA "PROPIETAT" DELS RECURSOS  

Aquesta és una qüestió clau, tant pels recursos fòssils com renovables. De qui són el petroli, el gas natural, el carbó continguts en el subsòl? De qui són l'aigua que flueix pels rius, l'aigua que mouen les marees i els corrents marins? De qui són el sol, el vent, i la calor de l'aire? De qui és la calor de les deus termals i del subsòl?  

* ELS "DRETS" SOBRE ELS RECURSOS  

Qui té dret a explorar els recursos de petroli, de carbó, d'urani del subsòl? Qui té dret a disposar d'aquestes dades? Qui té dret a percebre què a canvi dels recursos energètics locals?  

* CONSUM ACCEPTABLE  

Quin és el nivell de consum d'energia al que hem d'apuntar? El que ens permetin els nostres recursos energètics? A la mitjana d'altres zones de referència? Quines: Estat, CE, Europa, OCDE, el món? Quines són les diferències de consum que hem d’acceptar entre els grups/zones extremes a Catalunya?   * CONTAMINACIO ACCEPTABLE  

Quina és la contaminació que podem produir amb el sistema energètic de Catalunya? Hem d'apuntar al promig actual mundial d'emissions de CO2, o a l'acumulat al llarg de la industrialització? Com hem de repartir la contaminació total de Catalunya entre els diversos grups/zones de Catalunya?  

* COSTOS  

Com internalitzar els costos socials i ecològics considerats ara com "externs"? Com estructurar les tarifes energètiques segons el nivell de consum, el nivell d'eficiència, el sector d'activitat, les zones geogràfiques, els sectors socials?  

Aquestes qüestions han tingut respostes diferents en l'espai i en el temps, no són qüestions ni neutres ni immutables. Són qüestions culturals, polítiques i de domini. En definitiva, són aspectes de la política energètica. 

4. ALGUNS EXEMPLES RECENTS DE LA DIMENSIO TERRITORIAL DE L'ENERGIA  

* Els Jocs Olímpics  

La realització dels Jocs a Barcelona va palesar moltes coses. En el camp concret de l'energia que gran part de la façana litoral de la ciutat estava ocupada per infrastructures energètiques que no s'adeien amb els objectius olímpics. Unes van ser enderrocades (fàbrica i dipòsits de gas ciutat/manufacturat, dipòsits de combustible i canonada de descàrrega de CAMPSA), altres encara perduren, com la incineradora de RSU i les centrals termoelèctriques, malgrat que aquestes funcionen molt poques hores a l'any.  

Moltes de les obres de la ciutat van encarir-se molt -o no van ser fetes- degut a l'existència de les xarxes de distribució del gas i de l'electricitat.  

Els dipòsits de gas en desús d'Horta eren una mala imatge i varen ser desmantellats.  

La xarxa elèctrica va haver de modificar-se tant en aspectes de distribució -nova estesa de cables, modernització, canvi de tensió- com en el de la generació "estratègica": triples línies de subministrament, recolzament amb grups electrògens de potència per assegurar subministres bàsics com quart nivell de protecció.  

Finalment, la contaminació del consum dels combustibles del transport s'havia de limitar en cas de condicions meteorològiques adverses.  

5. AGENTS EN MATERIA ENERGETICA  

* A CATALUNYA  

Per sobre del nivell nacional català hi ha agents que determinen, en part, el sistema energètic i unes legislacions o directives que emanen d'alguns d'aquests agents. Entre els agents públics podem considerar l'Estat, la Unió Europea i l'Agència Internacional de l'Energia. Entre els privats cal considerar les empreses energètiques clàssiques (carbó, petroli, electricitat, urani), les constructores d'equipaments i les financeres, amb totes les seves organitzacions complementàries i de suport.  

A nivell català, els agents específics que tenen alguna competència en matèria energètica, són el Parlament de Catalunya, el Departament d'Indústria i Energia, el d'Obres Públiques, el d'Agricultura i el de Medi Ambient de la Generalitat.  

Per sota del nivell nacional hi ha pocs agents públics que tinguin gaires competències, o que hagin dut a terme accions energètiques. Malgrat tot cal destacar-ne alguns, com  

- Generació d'electricitat  

* A partir dels recursos renovables:  

Girona: Ajuntament, central hidroelèctica El Molí (1883-actual)

Rialb: Ajuntament, central hidroelèctrica (19**)

Sant Pere de Torelló: Ajuntament, cogeneració amb biomassa residual

La Seu d'Urgell: Ajuntament, central HE al canal esportiu (1992)

Alt Aneu: Ajuntament, central HE (1993)

Baix Ebre: Consell comarcal i Ajuntament de Tortosa, parc eòlic (1994)  

* A partir dels RSU  

Barcelona: empresa municipal, incineradora de St. Adrià (1975)

Montcada: consorci municipal, incineradora (1975)

El Garraf: consorci municipal, abocador de El Garraf (1986)

Tarragona: consorci municipal, incineradora de Riuclar (1992)

Maresme: consorci municipal i Diputació de Barcelona (1994)  

- Explotació de la calor geotèrmica:  

Lleida: Ajuntament i Diputació, distribució de calor a part de la ciutat  

- Distribució d'energia elèctrica a la població:  

Albatarrech Almenar

Centelles Gavet de la Conca

Isona-Conca de Della Llavorsí

Montoliu Ponts

Salas de Pallars Sta. Coloma de Queralt

Sort Sudanell

Torres de Segre Tremp  

- Distribució de calor:  

Montcada: a partir de la incineradora

Sant Pere de Torelló: cogeneració a partir de biomassa residual  

- Determinació del tipus de combustible en vehicles municipals i/o de servei públic (biocombustibles, GLP, gas natural, electricitat)  

Ajuntaments de Barcelona, El Masnou, Mataró, Palma de Mallorca  

- Instal.lacions termo-solars públiques  

Igualada: poliesportiu (1989)

Lleida: piscina Camps Elisis (1990)

Mataró: piscina Centre Natació Mataró (1993)

- Cogeneració (electriciat i calor)  

Hopital de Bellvitge (1989)

Sant Just Desvern (1990)

Hospital de St. Jaume, Calella (1991)

Universitat Autònoma de Barcelona, piscina (1992)

Ciutat Sanitària de la Vall d'Hebron (1992)

- Digestors de biogás en plantes depuradores  

Consorci de la Costa Brava

Girona (Campdorà)

Reus  

* INFORMACIO DEL CONSUM ELECTRIC AL MUNICIPI  

La Llei de 1986 obliga a les companyies elèctriques a proporcionar als municipis el consum elèctric al municipi, desglossat per tarifes. Actualment la majoria dels municipis ignoren o no fan ús d'aquest dret.  

Caldria preguntar-se perquè aquesta informació no s'amplia als combustibles, i pressionar per incloure-la.  

* ALTRES AGENTS EN MATERIA ENERGETICA A EUROPA  

Cal recordar que històricament el subministrament elèctric era una de les competències municipals lligada a l'enllumenat dels carrers i a la tracció dels vehicles del transport públic.  

A Suècia una llei de l'any 1977 obliga als municipis a tenir un Pla Energètic Municipal. Els municipis són subministradors d'electricitat.  

A l'Europa més del nord és freqüent que empreses municipals disposin d'una xarxa de distribució de calor a part de la població.  

A Alemanya una part important de les empreses elèctriques és propietat dels municipis. A la RFA, el conjunt d'empreses municipals (VKU) van distribuir al 1986 el 29% de tota l'electricitat del país, el 73% del gas, el 55% de la calor i el 57% de l'aigua.  

A Itàlia el municipi de Brescia a més del servei de deixalles i de l'aigua, té el servei de subministrament elèctric, de gas i de calor.     6. IMPACTES AMBIENTALS DEL SISTEMA ENERGETIC A CATALUNYA

A Catalunya hi ha precedents del tancament d'instal·lacions o de canvis en el seu funcionament motivats per l'impacte ambiental, com ara  

- transport per oleoducte del petroli extret de la plataforma marina del Delta de l'Ebre  

- central nuclear de Vandellós 1  

- torre de refrigeració d'Ascó  

- dipòsits de gas d'Horta (Barcelona)  

- incineradora de residus hospitalaris de Montcada  

Els impactes principals dels sistema energètic català són els que segueixen.  

* Incendis forestals  

Es calcula que un 5% dels incendis forestals són deguts a les infrastructures de transport de l'energia elèctrica.

* Retrocés del límit del Delta de l'Ebre  

Els embassaments de Mequinenza i de Ribarroja retenen una part important de les partícules que altrament es sedimentarien en el Delta.

* Vessament de petroli cru en els camps del Delta de l'Ebre  

Les operacions de prospecció i d'extracció de petroli de la plataforma marina causen vessaments de petroli més o menys importants. Per aquesta raó no estan permesos en alguns països, com en els EEUU.

* Mineria a cel obert  

Fígols, Pedraforca

* Generació electro-nuclear  

La generació electronuclear ha comportat els impactes que segueixen:  

- contaminació del llit de l'Ebre per productes de fissió i d'activació del nucli dels reactors d'Ascó  

- abocaments radiactius a l'Ebre en alguns períodes amb activitat superior a la administrativament autoritzada  

- sobre escalfament de l'aigua de l'Ebre  

- incapacitat de resoldre l'emmagatzematge permanent segur de les deixalles produïdes per la central  

- contaminació durant el demantellament de les centrals  

- inhabilitació de les àrees d'exclusió al voltant de les central nuclears per situar-hi certes activitats  

- sobre-explotació dels pous de l'entorn

* Generació termo-elèctrica  

Ha causat importants danys en els boscos del Portet i danys reconeguts en la població i en el bestiar de la zona.  

Els Ports i el Montsià han estat afectats per les pluges àcides provinents de la central d'Andorra.  

Durant el funcionament de les centrals s'han produït fuites d'olis i de productes químics.  

* Manipulació del Gas Natural liquat  

La planta de regasificació del Gas Natural Liquat del port de Barcelona és una font d'emissió de metà a l'atmosfera, i un perill molt important en cas d'un accident greu de la planta o dels vaixells de transport.

* Distribució i ús del gas natural i GLP  

En funcionament normal es produeixen fuites a l'atmosfera que contribueixen a l'efecte hivernacle, a més del CO2 de la seva combustió. Cal considerar els efectes ambientals dels incendis i explosions que es produeixen.

* Transport d'electricitat  

La xarxa de transport elèctric té una extensió considerable degut a dos factors importants:  

- els centres de producció i de consum majoritaris estan molt allunyats  

- hi ha línies que uneixen els centres productors i els consumidors que estan doblades o triplicades degut a que hi ha més d'una companyia elèctrica a Catalunya 

Aquest augment de la xarxa incrementa l'impacte visual, el perill de col·lisió i electrocució d'aus, el perill d'incendis i l'ocupació i l'afectació del territori.  

En alguns trams, la xarxa de transport i distribució transcorre per llocs inadequats, com ara el parc natural del Montseny, lleres de rius com el Besòs, trams aeris en zones escolars i en carrers urbans amb els perills d’electrocució i del camp electromagnètic en els habitants de prop de la línia.   Quan s'incendia un transformador s'emeten substàncies químiques tòxiques i es poden produir fuites de PCBs.

* Les benzineres  

No només són un perill, sinó que emeten hidrocarburs volàtils que contribueixen a l'efecte hivernacle. Al seu voltant sol produir-se un increment del tràfic.  

7. ALGUNS DELS IMPACTES AMBIENTALS DEL SISTEMA ENERGETIC QUE SOLEN SER OBLIDATS  

1. Catalunya "importa" i "exporta" contaminació ambiental derivada del sistema energètic.  

Entre les "importacions" poden considerar-se: pluges àcides de la central d'Andorra, contaminació radiactiva de les aigües de l'Ebre per la central de Garoña  

Les "exportacions" atmosfèriques van a parar majoritàriament al mar degut als vents predominants de ponent i del nord, exceptuant alguns casos com el de la central de Cercs.  

2. Les piles i les bateries són part del sistema energètic.  

3. Els combustibles i els seus additius emprats en el transport formen part del sistema energètic.  

8. IMPACTES DEL MEDI SOBRE EL SISTEMA ENERGETIC DE CATALUNYA  

El sistema energètic català s'ha vist sovint afectat per circumstàncies ambientals adverses, com tempestes, nevades i boires ploraneres.  

9. LA SOSTENIBILITAT DE CATALUNYA  

El debat sobre el Pla Territorial de Catalunya s'hauria d'emmarcar en el debat sobre sostenibilitat i en el camp de l'energia s'hauria de concretar en el debat sobre la sostenibilitat energètica del país i de les seves unitats territorials.  

Abans però, cal que explorem què s'entèn per sostenibilitat. Vegem-ho tot seguit: 

* Per la Comissió Brundtland (World Commission on Environment and Development, Our Common Future, Oxford University Press, Cambridge, 1987, pp. 4 & 8), el desenvolupament sostenible és: 

aquella forma de desenvolupament que "cobreix les necessitats de la generació present sense comprometre la capacitat de que les futures generacions puguin cobrir les seves".

* Per la IUCN-UNEP-WWF (Caring for the Earth, Gland, Switzerland, 1991, p.10), el "desenvolupament sostenible" és aquell que:  

millora la qualitat de la vida humana tot vivint dins de la capacitat de càrrega dels ecosistemes que suporten la vida.  

* Per H. Daly (Steady State Economics - second edition with new essays, Island Press, Washington, 1991), una societat sostenible és aquella en la que:  

- els recursos renovables no s'han d'utilitzar a un ritme més gran que el seu ritme de regeneració,  

- la pol·lució no s'ha d'emetre a un ritme més ràpid que el que els sistemes naturals són capaços d'absorbir-la o neutralitzar-la,  

- els recursos no renovables no s'han d'utilitzar ........... o s'han d'utilitzar a un ritme menys elevat que el que el capital humà creat pugui reemplaçar el capital natural perdut (pel que fa als combustibles fòssils, això vol dir, emprar una part de l'energia alliberada en crear sistemes d'estalvi d'energia o sistemes per a possibilitar l'ús de les energies renovables, que proporcionin una mateixa quantitat d'energia que el combustible fòssil consumit).  

* Per D.H.Meadows, D.L.Meadows & J.Randers (Beyond the Limits, Earthscan, London, 1992) una societat sostenible és aquella que compleix tres condicions:  

- els seus ritmes d'ús dels recursos naturals no excedeixen els seus ritmes de regeneració,  

- els seus ritmes d'utilització dels recursos no renovables no excedeixen el ritme al qual es desenvolupen recursos renovables substitutius,  

- els seus ritmes d'emissió de pol·lució no excedeixen la capacitat d'assimilació del medi ambient.  

* Per al Worldwatch Institute de Washington ("State of the World - 1984: The Worldwatch Institute Report on Progress Toward a Sustainable Society"), els criteris bàsics de la sostenibilitat són: 

reduir l'ús dels combustible fòssils,

utilitzar les fonts renovables d'energia,

reciclar els materials,

estabilitzar la població,

restaurar els sistemes biològics que són la base de la vida en el planeta.  

En la darrera publicació del "State of the World - 1993" es defineixen els components bàsics per a bastir una economia global ecològicament sostenible: 

restablir l'estabilitat climàtica,

protegir la capa d'ozó estratosfèrica,

restaurar la coberta boscosa de la Terra,

estabilitzar els sòls,

salvaguardar la diversitat biològica que resta a la Terra,

restaurar el tradicional equilibri entre morts i naixements.  

A la llum d'aquests criteris es pot concloure que Catalunya camina avui per la via de la insostenibilitat energètica. Si es vol reconduir la situació i fer que el nostre país faci via pels camins de la sostenibilitat energètica es imprescindible fer que s'abandoni el model energètic vigent (basat en combustibles fòssils i nuclears) i ajudar a fer néixer un model basat en les fonts d'energia renovables i netes, aquelles que de forma natural i pausada ens envia el Sol, l'únic reactor nuclear de fusió segur i que no requereix inversions per a fer-lo operatiu. Però no n'hi ha prou amb això. Cal també bastir un nou model territorial i social que permeti l'aprofitament i l'ús generalitzat de les fonts renovables d'energia tot fent parella amb els usos eficients de l'energia.  

10. EL SOL I EL VENT A CATALUNYA  

Com aplicació dels criteris de sostenibilitat, es presenten ara els resultats d'un model per avaluar l'ocupació territorial que implicaria l'ús de sistemes tecnològics-energètics existents avui, per a produir la mateixa energia elèctrica que produeixen les centrals tèrmiques de combustibles fòssils i nuclears a Catalunya. 

Avui dia generar electricitat a partir del sol i del vent no és cap problema tecnològic, ni territorial. És únicament un problema polític.  

Es pot estimar l'espai i la potència necessàries per produir amb el sol i el vent la mateixa quantitat d'energia elèctrica que avui consumim a Catalunya.

Per a generar la mateixa electricitat que les centrals tèrmiques i nuclears produiren (1989) a Catalunya (26.752 GWh) es necessitaria:  

sistema    -   MW    -   km2