I   tancar   I  imprimir   I

(Publicat a El Temps Ambiental, núm. 4, octubre 1995)

El passat 5 de setembre, en explotar la bomba atòmica francesa número 193, l'actual President de la República, Jacques Chirac, posava en evidència els seus vincles amb els lobbys militar i nuclear. I alhora demostrava el seu menyspreu per la opinió pública de tot el món, que ha manifestat al llarg dels darrers mesos i amb més fermesa que mai el seu rebuig a les proves nuclears.

I quaranta anys més tard, Chirac torna a practicar allò que ja va advertir, al febrer de 1955, Thomas E. Murray (de la Comissió d'Energia Atòmica Americana), quan amplis sectors de la societat mostraven el seu rebuig a les proves nuclears: "no hem de deixar que res s'interfereixi amb les series de proves nuclears".

De totes les diferents formes com les activitats militars tenen un impacte sobre la salut humana i sobre el medi ambient, la fabricació i la prova de l'armament nuclear és la que té un impacte més fort i la que l'impacte roman durant més temps. Avui sabem que la cursa armamentista nuclear s'ha fet passat per sobre de la salut dels treballadors (mineria i concentració de l'urani, fabricació d'armament), dels soldats (proves nuclears) i de les persones que habiten en zones properes a les instal·lacions i polígons de proves nuclears.

Des de l'any 1945 s'han realitzat mes de 2000 proves nuclears en més de 30 emplaçaments, majoritàriament en terres de països colonitzats i de població nadiua (indis xoixons a Nevada, kazakhs a Siberia, uigurs a Xina, aborigens a Australia, polinesis de les illes del pacífic, .....). Una quarta part de les proves s'han fet a l'atmosfera abocant-hi més radioactivitat que no ho ha fet l'accident de Txernòbil. A partir de 1964, els EUA, la URSS i el Regne Unit es veieren obligats per la pressió de l'opinió pública mundial a signar el Tractat que prohibeix la realització de proves nuclears a l'atmosfera. Des d'aleshores les proves nuclears es fan subterrànies. Si bé això ha fet que s'hagin reduït les emissions radioactives, no les ha pas eliminat del tot, doncs hi ha evidències que almenys una tercera part de totes les proves nuclears subterrànies americanes han escampat radioactivitat a l'atmosfera. França ha realitzat més de 160 proves nuclears als atol·lons de Muroroa i Fangatauga. El secretisme que caracteritza a la nucleocràcia francesa fa que no es disposi de molta informació sobre les conseqüències de les proves. Tot i això es coneix que l'any 1981 un tifó va escampar quantitats considerables de residus nuclears a l'oceà, incloent de 10 a 20 kg de Plutoni (que té un període de semidesintegració de 24.000 anys).

L'anomenada "seguretat nacional" és l'argument que els estats-nació han emprat (França encara l'empra) per justificar els programes armamentistes (especialment els nuclears). En realitat aquesta suposada "seguretat nacional" no ha estat una altra cosa que l'encobriment dels interessos dels grups de pressió militars i nuclears per a poder continuar disposant dels gegantins mitjans (econòmics, materials i humans) que foren necessaris per arribar a transformar el procés bàsic de la fissió nuclear en els processos industrials a gran escala necessaris per a fabricar la bomba atòmica. Així per a la construcció de les quatre primeres bombes atòmiques, l'"stablishment" atòmic universitari/industrial nordamericà va treballar, frec a frec, durant tres anys amb l'exèrcit, amb un pressupost de milers de milions de dòlars i centenars de milers de persones.

Els orígens militars de l'era atòmica feren que sorgís la idea dels "usos pacífics" de l'energia nuclear com una necessitat político-psicològica per justificar l'acceptació pública de la continuïtat del programa nuclear militar. Així els reactors nuclears pensats per a la producció de plutoni o per a accionament de vaixells i submarins s'adaptaren per a la producció d'electricitat, fent que la línia divisòria entre l'àtom civil i el militar fos molt borrosa. Només un exemple, la central nuclear de Vandellòs I, avui definitivament parada des que va tenir el greu accident ara fa 6 anys, mentre va funcionar enviava el combustible cremat als centres de reprocessament francesos, on es recuperava el Plutoni generat pel funcionament del reactor, per alimentar el programa armamentista nuclear. Avui els reactors nuclears en funcionament al món produeixen cada any més de 65 tones de Plutoni (només en calen 10 kg per fer una bomba atòmica).

A despit de tot el que deia la Llei d'Energia Atòmica americana (Atomic Energy Act, 1945), quan afirmava que l'energia atòmica incrementaria el nostre nivell de vida, consolidaria la lliure competència de les empreses privades i promouria la pau al món, el cert és que ens deixa un llegat de contaminació radioactiva al qual haurem de fer front nosaltres i moltes generacions que vindran darrera nostre.

Josep Puig i Boix

Dr. enginyer industrial

RELACIO DE PROVES NUCLEARS AL MON (des de 1960)

Font: La Vanguardia, 3/8/1995

RELACIO DE PROVES NUCLEARS FRANCESES

Argèlia (1960-1965)

Muroroa/Fangatauga (1966-1974: atmosfera)

(1975-1990: subterrànies)

Font: "Radioactive Heaven and Earth: the health and environmental effects of nuclear weapons testing in, on and above the earth", IPPNW & IEER, Apex Press, new York, 1991

RELACIO DE "NUCLEAR FREE ZONES"

país municipis estats nacions índies

------------------------------------------------------------

EUA 194 (a 29 estats) 13

resta del món 4550 (a 25 països) 23

------------------------------------------------------------

Font: Western States Legal Foundation, july 1995

DESPESES PROGRAMA ARMAMENT NUCLEAR ALS EUA

$ 4.000.000.000.000 (des del Projecte Manhattan)

$ 25.000.000.000 (cada any)

Font: "Atomic Audit: What the U.S. Nuclear Arsenal Really Cost"

Brookings Institution, july 1995

I   tancar   I  imprimir   I