|
|
|
L'ENERGIA NUCLEAR: UN CRIM CONTRA LA HUMANITAT (Article escrit per a la introducció d’una exposició sobre Art i Energia Nuclear, 30 de setembre de 1996)
Els
accidents ocorreguts a les centrals nuclears (i l'ocorregut a la C.N. de
Vandellòs I no en va ser pas l'excepció) posen en evidència allò que
ha esdevingut una constant al llarg de la dissortada història de
l'energia nuclear: amagament de la informació, mentides, incompliment
de normatives, etc. Sempre i arreu del món, les persones vinculades a
l'energia nuclear han actuat i continuen actuant així. Però la
realitat ha sigut implacable.
Des
del famós discurs Àtoms per a la Pau, pronunciat per un militar
esdevingut president dels EUA, les anomenades "aplicacions pacífiques"
de l'energia nuclear s'han saldat en estrepitosos fracassos. Anem‑ho
a recordar. Les especulacions fetes a partir de l'any 1957, i justificades aleshores amb estudis pretesament "científics", per la Comissió d'Energia Atòmica americana i que foren batejades amb el nom de Project Plowshare (i més tard amb el de "PNE - Peaceful Nuclear Explosions), despertaren un gran interès tant per part de l'URSS com per part del Club Nuclear (l'Agència Internacional d'Energia Atòmica - IAEA). Vegem amb que quedaren totes aquelles especulacions. Cap
dels macroprojectes d'excavació a realitzar amb explosions nuclears
"controlades" s'ha materialitzat: obertura d'un nou canal a
Panamà, obertura de canals a Pechora (URSS), a Kra (Tailandia),
transvasament d'aigües des de la Mediterrània cap a la depressió de
Qattara (Egipte) per a la producció d'electricitat, etc.
Tampoc
l'aplicació d'explosius nuclears a l'extracció de petroli i de gas
natural o per a la recuperació del cru contingut en els dipòsits de
sorres asfàltiques, ni tampoc per a la recuperació i extracció de
coure varen tenir cap mena d'èxit, a despit d'haver-se realitzat
algunes proves a New Mexico i a Colorado a començaments dels anys 70.
Ni
molt menys l'anomenat "Project PACER" que proposava explosions
seqüencials de bombes de fusió de 50 kilotons (dues cada dia) dins de
grans cavitats subterrànies plenes d’aigua, per a vaporitzar‑la
i així poder accionar les turbines d'una central tèrmica per a la
producció d'electricitat.
Un
altre intent de producció d'energia elèctrica, a partir de petits
reactors nuclears, per a llocs remots va acabar també en estrepitós
fracàs, a més d'haver contaminat radioactivament milers de tones de
terres a l'Antàrtida (les quals varen tenir que ser embarcades cap als
EUA i ser emmagatzemades com residus nuclears). Cap dels petits reactors,
batejats amb les sigles PM ("Portable-Medium powered") que
foren instal·lats als inicis dels anys 60 (PM-1 a una base de radar a
Wyoming, PM-2A a una base de Groenlandia i PM-A3 a una base de l'Antàrtida)
va assolir els objectius pels quals foren dissenyats i mai més se
n’han continuat produint, a despit del pompós anunci de dues pàgines,
insertat per la Divisió Nuclear de Martin Marietta Corp., a la
revista Scientific American (any 1963) on es podia llegir: els reactors
nuclears portàtils són una forma de generació d'energia que està
essent reconeguda com una de les més pràctiques. Aquests reactors portàtils
podran transportar‑nos per l'espai exterior i, algun dia, podran
ser emprats en coses tan simples com fer uns ous ferrats.
L'única
aplicació que s'ha generalitzat a partir del discurs dels Àtoms per a
la Pau ha estat la generació d'electricitat a partir de reactors
nuclears vinculats a la producció de combustible nuclear per finalitats
militars. S'ha confirmat aquella opinió de dos tècnics, un de la Gulf
i l'altre de la Westinghouse, que ja l'any 1952 escrigueren: És força
possible que les centrals nuclears no tingui oportunitat de provar que
són econòmicament competitives. Per l'interès militar en l'energia
nuclear i els necessaris controls governamentals que se’n deriven,
pot molt ben ser que l'explotació de les centrals nuclears estigui
lligat a la producció i processat de combustible nuclear amb finalitats
militars, amb el resultat que el cost de la part nuclear de la central
no reflecteixi el seu veritable cost ....... Encara que el cost de
l'energia nuclear sembla no competitiu per ara, el cert és que les
centrals nuclears es construiran.
Aquesta
opinió va poder ser confirmada quan el 14/9/1977 un diari de Los
Angeles revelava que els EUA havia fet explosionar (l'any 1962) bombes
equipades amb plutoni obtingut de la reelaboració del combustible
procedent de centrals nuclears comercials. L'administració americana es
veia obligada a reconèixer‑ho al cap de pocs dies i el mateix
Secretari d'Energia americà ho ratificava el 5/9/1981. Inclòs un
informe intern de la AEC, que havia romàs secret i que fou fet públic
a petició de dos grups ecologistes acollint-se a la "Freedom of
Information Act", ho reconeixia: els reactors nuclears comercials
no seran mai rendibles si només es dediquen a la producció
d'electricitat, però podrien ser-ho si produïen plutoni per vendre al
govern.
Davant
d'aquesta palpable realitat i davant del fet que avui ningú pot posar
en dubte que l'energia nuclear és intrínsecament molt perillosa (tant
en el cas d'accidents - Harrisburg, Txernòbil -, com en funcionament
normal - el llit del riu Ebre ja comença a estar enverinat
radioactivament amb productes de fissió i d'activació), que no ha
estat ni serà mai necessària (com multitud de Plans Energètics
Alternatius han demostrat arreu del món) i que es pot prescindir d'ella
(com es va evidenciar al llarg de la I Conferència Catalana per un
Futur Sense Nuclears - Universitat de Barcelona, febrer 1987),
solament gosen aixecar la veu defensant-la aquells que d'una o altra
forma estan vinculats a la indústria nuclear.
El
darrer fracàs dels "Àtoms per a la Pau" té els dies
comptats. Acabem-ho d'empènyer al bagul de la història.
Perquè l'energia nuclear representa la forma més
"moderna" i refinada de violació dels inal·lienables Drets
de la Humanitat. També posa en evidència la corrupció moral de grups
de científics i tècnics, d'industrialistes i líders polítics en
voler convèncer a la gent que existeix una cosa que en diuen dosis de
radiació "segures", "permissibles" o "admissibles"
que no fan cap mal.
En
paraules del Dr. John W. Gofman, co-descubridor de l'Urani-233 i des de
fa temps persona molt crítica vers l'energia nuclear: Com que
l'experimentació amb persones sense el seu consentiment és òbviament
un crim, no hi ha cap dubte que els promotors de l'energia nuclear estan
cometent crims contra la humanitat. Estaria justificat demanar judicis
com els de Nurenberg contra aquests individus..... Hi ha dos camins per
descriure les raons per les quals els promotors de l'energia nuclear
estan cometent crims contra la humanitat. El primer, suposem que quan
diuen "encara no ho saben realment tot sobre els efectes de les
baixes dosis", ignoren tots els coneixements actuals sobre els
efectes de les baixes dosis de radiació. Es com si diguessin: "Exposem
a la gent primer, ja aprendrem els efectes després". Hi ha només
una descripció per a qualificar una planificada i massiva experimentació
d'aquesta mena: depravació moral. Una experimentació amb baixes
dosis de radiació pot produir efectes irreversibles no solament sobre
la nostra generació, sinó sobre les generacions futures, que no tenen
no veu ni opció. Si això no és un crim contra la humanitat, què ho
és ?. El segon, suposem que ells coneixen els fets sobre els danys
ocasionats per les baixes dosis de radiació i encara vulguin promoure
l'energia nuclear. En aquest cas, l'acusació no seria d'experimentació
amb persones, sinó més aviat d'assassinat planificat i aleatori. El
crim d’assassinat és potser pitjor que el crim d'experimentació.
Josep
Puig I Boix
Dr.
Enginyer Industrial, especialitat tècniques energètiques
Diplomat
en Enginyeria del Medi Ambient, Ecologia i Gestió Ambiental
Professor
associat d'energia i societat
ciències
ambientals
U.A.B.
Regidor de
Ciutat Sostenible (1995-1999) Ajuntament de Barcelona
|