|
|
|
VENTS DEL MÓN
VENTS DEL MÓN, 7, juny -juliol 2000 Butlletí
d’informació eòlica, editat pel GCTPFNN S’encoratja
la seva reproducció, però sempre citant la font de procedència ‘EL PODER DEL VIENTO’ DIVUIT ANYS DESPRÉS Ara fa 18 anys
l’editorial Ecotopia va publicar el llibre ‘EL PODER DEL VIENTO:
Manual práctico para conocer y aprovechar la fuerza del viento’
(1982). Dissortadament Ecotopia va tenir una curta vida. Va iniciar la
seva aventura editorial amb la publicació d’un monogràfic titulat
‘ENERGIAS LIBRES: solar - viento - metano’, que era la segona part
del famós número extra de la revista Ajoblanco titulat ‘ENERGIAS
LIBRES’ (15 febrer 1977) i entorn del qual es va crear el col·lectiu
TARA - Tecnologies Alternatives, Radicals i Autogestionades, col·lectiu
que va iniciar la sèrie de les revistes ‘ALFALFA’, que varen veure
la llum fins que l’empresa editora - Ajoblanco S.A. - la va fer
desaparèixer. En
la introducció que en Josep Puig va escriure per l’obra ‘EL PODER
DEL VIENTO’ (de la qual també n’era coautor), es feien un seguit de
reflexions sobre les fonts d’energia netes i renovables (i
especialment el vent) que avui, 18 anys després, continuen mantenint
plena vigència. La
‘Introducción’ començava així (es transcriu literalment en
l’idioma en el qual va ser escrita): ‘Desde que el
ingeniero aeronáutico Pedro Blanco Pedraza (director de la extinguida
Comisión Nacional de Energias Especiales) escribió, en el año 1961,
que “el aprovechamiento industrial de la fuente de energía eólica
era un asunto de gran interés para nuestro país, que no andaba sobrado
de recursos energéticos”, han transcurrido 20 años y nada se ha
hecho para sentar las bases para el futuro aprovechamiento de una fuente
de energía (entre otras) renovable, límpia y al alcance de todos como
es la energía que nos proporciona y nos proporcionará el viento’ Més
endavant es pot llegir: ‘ He aquí el
programa que el poder intentará imponer (eso sí, democráticamente): - La nuclearización
a gran escala del país (minas de uranio, fábricas de tratamiento del
mineral, de fabricación de combustible, reactores nucleares de fisión,
plantas de reprocesamiento, uso creciente de isótopos radiactivos en la
indústria, agricultura, medicina, . . cementerios de residuos, armas
nucleares, reactores de neutrones rápidos, reactores de fusión, . . .) - El desarrollo a
escala “gigante” del aprovechamiento de las energías renovables
(satélites artificiales fuera de la atmósfera, aerogeneradores
gigantes en la zona de las corrientes en chorro a 9 km de altura, etc.) Si bien los dos
caminos conducen a un aumento de la centralización de la producción
energética (objetivo básico de las grandes corporaciones energéticas),
es necesario distinguir entre la “via nuclear” y la “via renovable
a lo tecnócrata”, pues mientras la primera conduce irremisiblemente a
un aumento del poder tecno-burocràtico, la segunda es susceptible de
una utilización ambivalente. Así las
tecnologías ligadas a las fuentes de energia renovables pueden ser
utilizadas de forma contrapuesta: bien reforzando la tendencia de la
sociedad consumista-despilfarradora, contribuyendo al mantenimiento del
control centralizado que la tecno-burocracia sustenta sobre las fuentes
renovables de energía que son, en forma natural, descentralizadas; bien
utilizadas para favorecer la autonomía de los individuos y las
comunidades. Además. las
tecnologías ligadas a la opción nuclear conducen irremisiblemente a un
callejón sin salida. Cuando más introducida esté la via nuclear más
dificil será salir de ella. Paralelamente a
las formas de utilización de las tecnologías ligadas a las energías
renovables, surge el problema de la escala (tamaño) ¿a qué escala hay
que utilizarlas? ¿a pequeña escala?, ¿a gran escala? Si bien, tal como decía Schumacher, “lo pequeño es hermoso”, ¿cuán
grande puede llegar a ser lo pequeño, antes de dejar de ser hermoso? y
¿cuán pequeño puede llegar a ser lo grande antes de dejar de ser
eficiente? Parece evidente que el planteamiento del uso de las tecnologías
energéticas a una escala muy pequeña (por ejemplo, un aerogenerador en
cada familia) beneficiaría al sistema económico vigente ya que los
requerimientos en recursos materiales para la construcción de multitud
de artefactos a escala doméstica es mucho mayor que los necesarios para
la construcción de artefactos a escala media. Ciertos tipos de
tecnologías energéticas tienen sentido a escala doméstica, otros
tipos a escala de pequeña comunidad y otras a escala comarcal, e
incluso otras a mayor escala. ¿implica ello que se deban rechazar todas
las opciones a escala mayor? ¿debemos decir sí al aerogenerador de las
escuelas Tvind (2 MW) y rechazar el Mod-2 americano (2’5 MW)? Nuestra opción se inclina hacia la necesidad de concentrar los
esfuerzos en desarrollar tecnologías y productos para cubrir las
necesidades humanas, no tanto a escala unifamiliar o doméstica, sino a
escala comunitaria. Si somos capaces de llegar a demostrar esto en la práctica, seguramente habremos contribuido a que las
comunidades se sientan mucho más seguras de si mismas, y se sientan, a
la vez, mucho más independientes de la economía centralizada…. Es por ello que creemos necesario centrar todos los esfuerzos hacia los
pueblos y comarcas que han sufrido las consecuencias del desarrollismo,
ya que si, en su forma original las fuentes de energía renovables son
descentralizadas, descentralizada debe ser su forma de captación y
utilización, tendiendo siempre a la potenciación de las autonomías
locales.’ L’esmentada
introducció finia així: ‘¿Habrá que
esperar a que los rapaces de siempre instalen sus baterías de
aerogeneradores gigantes en los desiertos campos del estado español,
para suministrar la energía captada en las “zonas deprimidas” a los
centros devoradores, llegado el momento en que se vean obligados a
prescindir o a limitar el uso de los recursos energéticos no
renovables? Para evitarlo
sugerimos que todos los municipios y/o comunidades “autónomas”,
emprendan inmediatamente los trabajos necesarios para realizar una
valoración de sus recursos renovables (entre ellos el viento) como paso
previo a una introducción racional de los sistemas aerogeneradores. Paralelamente hay que sentar las bases para el desarrollo de Sistemas
Aerogeneradores (centros de investigación y de prueba) tecnológicamente
avanzados (duraderos, eficientes, económicos, fácilmente reparables
por los mismos usuarios, etc.). Ello es una tarea que incumbe plenamente
a los poderes políticos de las comunidades “autónomas”, ya que
solo facilitando la transición hacia sistemas renovables de energía se
podrá hablar de Autonomías reales. Por otro lado
es necesario que desde los pueblos y comarcas los movimientos populares
emprendan campañas para promover el uso descentralizado de las Energías
Renovables, a la vez que fuercen el desarrollo de una legislación
adecuada para facilitar al máximo la introducción de estos sistemas
energéticos.’ Avui
amb el debat desfermat a Catalunya sobre l’aprofitament de la força
del vent podem fer-nos moltes preguntes. Algunes ja es plantejaven en la
introducció del llibre ‘El Poder del Viento’ fa 18 anys. Per
exemple, podriem preguntar-nos: - els sistemes
conversors d’energía eòlica (aerogeneradors) que avui majoritàriament
s’instal·len arreu del món, d’entre 500 i 1.000 kW de potència, o
sia 0’5 i 1 MW; com hem de considerar que són: petits, mitjans o
grans ? I els de més d’1 MW de potència? I els de menys de 500
kW? - tots els
aerogeneradors que avui es comercialitzen permeten poder afirmar que
disposem ja de sistemes aerogeneradors tecnològicament avançats? És més
avançat un aerogenerador que disposa d’un sistema de regulació de
pas fix que un que el té de pas variable? o un que té velocitat de
rotació constant que un altre que la té variable? o un que disposa
d’un generador asíncron que un que el té síncron? o un que no té
multiplicador que un que en té? - les
agrupacions d’aerogeneradors o parcs eòlics (‘wind farms’ en anglès)
que avui es construeixen arreu del món (entre 5 i 50 MW de potència)
quina consideració han de tenir: microgeneració, minigeneració,
macrogeneració? I els que tenen una potència superior a 50 MW ? I els
inferiors a 5 MW? - ha de tenir
la mateixa consideració un parc eòlic amb 50 màquines de 1.000 kW (1
MW) cadascuna que un parc amb 500 màquines de 100 kW cadascuna, quan en
ambdos casos la potència total instal·lada és de 50 MW? - qui s’ha de
beneficiar prioritàriament de l’aprofitament de la força del vent?
la població local que viu als indrets ventosos o la gent que viu en les
grans ciutats on no fa prou vent? - els habitants
del nostre país, visquin en poblets o en ciutats, tenen garantit el seu
dret a ser subministrats amb electricitat neta o verda?. I, tenen la
llibertat d’escollir-la si així ho decideixen? - els sistemes
conversors d’energia eòlica, siguin màquines individuals o agrupades,
poden situar-se a qualsevol indret, independentment de vent que hi faci?
I, quina energia produiran dues màquines diferents (en potència o en
tecnologia) situades al mateix indret? La mateixa, o diferent? I dues màquines
idèntiques situades en dos indrets diferents on el vent hi bufa de
forma diferent? - els sistemes
conversors d’energia eòlica, siguin màquines individuals o agrupades,
poden situar-se a qualsevol indret, independentment dels valors naturals
i/o culturals del lloc? Tindran el mateix impacte dos projectes
diferents a un mateix indret? Es pot minimitzar el potencial impacte? - els parcs eòlics
que avui s’instal·len a casa nostra són la demostració que ja han
arribat ‘los rapaces de siempre’ que instal·len ‘sus baterías de
aerogeneradores gigantes en los desiertos campos del estado español,
para suministrar la energía captada en las “zonas deprimidas” a los
centros devoradores’? O hi ha promotors amb sensibilitats diferents? - es pot avui
afirmar que ja ha arribat el moment que ‘los rapaces de siempre’ es
veuen obligats ‘a prescindir o a limitar el uso de los recursos energéticos
no renovables’, degut als acords per fer front al canvi climàtic? O
ho fan simplement perquè les condicions del mercat permeten fer negoci? - han fet tots
els municipis i/o comunitats “autònomes” els treballs necessaris
per fer una valoració dels seus recursos renovables (i entre ells el
vent) com a pas previ per a una introducció racional dels sistemes
aerogeneradors i d’altres sistemes d’energies renovables? I han fet
els treballs de planejament per veure si els indrets més ventats són
els més adients per a fer els aprofitaments? - faciliten els
sistemes polítics de les comunitats autònomes la transició cap a
sistemes renovables d’energia? o hi posen traves? - els moviments
populars i els ecologistes dels pobles i comarques de Catalunya fan
campanyes per promoure l’ús descentralitzat de les fonts d’energia
renovables? - i els
moviments populars i els ecologistes dels pobles i comarques de
Catalunya fan ús de les fonts d’energia renovables en les seves seus
socials? - i els
moviments populars i els ecologistes dels pobles i comarques de
Catalunya fan suficient pressió per
a forçar el desenvolupament de la legislació adequada per facilitar al
màxim i en les millors condicions ecològiques i econòmiques la
introducció dels sistemes energètics renovables? Respondre
amb saviesa aquestes preguntes hauria de ser la base per a qualsevol
proposta alternativa que es volés plantejar. Resoldre-les amb sentit
comú potser podria ajudar a desfer l’embolic que s’ha fet a casa
nostra quan massa vegades la rauxa ha volgut substituir el raonament, i
quan l’etiqueta ‘ecologista’ s’empra, massa vegades, amb patent
de cors, com si per si sola fos capaç de justificar coses i afirmacions
que no tenen res a veure ni amb la ciència ni amb el raonament assenyat,
ni menys amb el sentit comú ni la realitat. -------------------------------------------------------------------------------------------------------- GCTPFNN
- El Grup de Científics i Tècnics per un futur No Nuclear Apartat
de Correus 10095 E-08080
Barcelona, Catalunya e-mail:
gctpfnn@mx3.redestb.es web:
http://www.energiasostenible.org -------------------------------------------------------------------------------------------------------- El
GCTPFNN és una organització cívica, que va néixer a finals dels anys
70 per promoure el manifest ‘Per uns Països Catalans lliures de la
nuclearització i que va ser signat per més de 200 professors/es d’Universitat
i va ser lliurat al President de la Generalitat i al President del
Parlament. Des
de l’any 1987 organitza anualment les Conferències Catalanes per un
Futur Sense Nuclears i Energèticament Sostenibles, per on han passat
conferenciants de renom internacional, explicant perquè les nuclears són
ruïnoses econòmicament, insegures tecnològicament i perilloses
socialment, i exposant les alternatives energètiques que tenim a l’abast
per abandonar d’una vegada per sempre el malson nuclear. El
GCTPFNN ha posat en evidència que el riu Ebre ha començat el lent i
irreversible procés d’enverinament radioactiu, dons es troben isòtops
radioactius (productes de fissió i productes d’activació neutrònica
als sediments i a la vegetació del riu. El
GCTPFNN ha coordinat la presa de mostres que ha permès a la CRII-RAD
demostrar que la ferralla fosa a la factoria Acerinox havia de ser
considerada com residu radioactiu. El
GCTPFNN és membre de: -
Reseau Sortir du Nucléaire -
INFORSE International Network for Sustainable Energy -
EUROSOLAR -
WSEC World Sustainable Energy Coalition El GCTPFNN és l’antena a Catalunya i a l’Estat Espanyol de la CRII-RAD
|