Butlletí d’informació eòlica, editat pel GCTPFNN

S’encoratja la seva reproducció, però sempre citant la font de procedència 

CATORZÉ ANIVERSARI DE LA

CATÀSTROFE DE TXERNÒBIL

XIV CONFERÈNCIA CATALANA PER UN FUTUR SENSE NUCLEARS I  ENERGÈTICAMENT SOSTENIBLE 

PRODUIR, VENDRE, COMPRAR I UTILITZAR

ELECTRICITAT ‘VERDA’ 

El passat 25 d’abril es va tornar a reunir la CONFERÈNCIA CATALANA PER UN FUTUR SENSE NUCLEARS I ENERGÈTICAMENT SOSTENIBLE. Enguany va ser la 14ena. edició. 

Ens plau fer-vos a mans el text de la intervenció que va fer en Josep Puig en presentar en cloure la conferència, així com la butlleta de comanda del material lliurat a les persones que varen ser presents a l’esmentada conferència per si pot ser  del vostre interès (us adjuntem també l’index de la documentació lliurada). 

Amb el desig que aquesta informació ens serveixi a tots/totes plegats/des per fer pujar el nivell del debat sobre l’energia a Catalunya, us volem donar les gràcies per la vostra atenció en llegir el present missatge, amb el prec de fer-lo circular entre els vostres cercles d’influència. 

Una abraçada 

L’equip organitzador

GCTPFNN 

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Butlleta de comanda (retallar i enviar a l’adreça postal del GCTPFNN) 

En/na: 

Entitat: 

Adreça completa: 

La persona que sotasigna realitza la comanda d’un exemplar de la documentació completa de la XIV Conferència Catalana per un Futur sense Nuclears i Energèticament Sostenible, que amb el títol ‘Produir, vendre, comprar i utilitzar electricitat verda’ es va celebrar el passat 25 d’abril a Barcelona. I per això adjunta un xec lliurat a nom del GCTPFNN per l’import de 1.500 ptes (inclou les despeses de la tramesa). 

Data: 

Signatura: 

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

 INDEX 

1.- Presentació.

Dr. Josep Puig, membre del GCTPFNN i ex-Regidor de Ciutat Sostenible de l’Ajuntament de Barcelona 

2a.- Middelgrundens Vindmollelaug

Presentació del projecte ‘Middelgrundens Vindmollelaug’, i de la cooperativa que ostenta la meitat de les accions dels 20 aerogeneradors de 2 MW que s’estan instal·lant aigües endins al port de Copenhague.

            Stefan Naef, Middelgrundens Vindmollelaug, Kobenhavn, Dinamarca 

2b.- El projecte ‘Windfang’

Presentació del projecte ‘Windfang’, una associació cooperativa de dones que produeixen electricitat amb energies renovables, emmarcada en el debat de l’energia i el gènere.

            Christiane Delfs, Windfang, Hamburg, Alemanya 

3.- Electricitat ‘verda’: Naturstrom.

Una iniciativa alemanya per comercialitzar electricitat neta o ‘verda’ generada a partir de fonts d’energia netes i renovables.

            Bettina Reiner, Naturstrom AG, Düsseldorf, Alemanya

En no poder ser present a Barcelona (per motiu del seu avançat estat de gestació), la organització va decidir substituir-la pel Sr. Thomas Weyer (Sistemas de Energias Regenerativas S.A., grup NEVAG). 

4.- ‘The European Electrolabel: A green elecricity acreditation standard for the EU’.

Projecte internacional finançat parcialment pel programa ALTENER 2 de la Comissió Europea. Intermediate Technology Consultants (UK), Ecoserveis (Barcelona), DLR (Alemania), University of Linköping (S)..

            Dr. Joaquim Corominas, Ecoserveis, Barcelona. 

5.- Conclusió

Proposta als Ajuntaments del nostre país

            Dr. Josep Puig 

6.- Annexes 

6.1.- Electricitat ‘verda’ i la certificació de l’electricitat ‘verda’

6.1.1.- Ecotricity, Regne Unit

6.1.2.- Greenpeace Energy, Alemanya

6.1.3.- WRE, Alemanya

6.1.4.- GreenSmart, EUA

6.1.5.- Green-e, EUA

6.1.6.- Renewable Energy Certificate System - SCER, Europa

6.1.7.- France, Nature, Environement, França 

6.2.- Les energies renovables i el marc legal

6.2.1.- La directiva europea sobre l’electricitat renovable: la posició comuna de les principals organitzacions ecologistes europees i la indústria de les renovables.

6.2.2.- La nova llei alemanya de les energies renovables: ‘Act on Granting Priority to Renewable Energy Sources: Renewable Energy Sources Act’ 

6.3.- Dossier de premsa

6.3.1.- Les energies brutes

6.3.2.- Les energies netes 

6.4.- El GCTPFNN i l’energia eòlica a Catalunya

6.4.1.- ‘Wind Force Ten’ - Força del vent 10: la indústria eòlica proposa una fita energètica global

6.4.2.- ‘Wind Force Ten Europe’ - Força del vent 10 Europa: 3.500 MW eòlics a Catalunya 

6.5.- El GCTPFNN i l’accident a la C.N.Vandellòs I

6.5.1.- Comunicat de premsa del GCTPFNN (23 d’octubre de 1989)

6.5.2.- Escrit enviat la Fiscal de l’Audiència de Tarragona pel GCTPFNN (21 de desembre de 1989)

6.5.3.- Escrits enviats pel GCTPFNN a l’alcalde de l’Ametlla de Mar i al Comité Antinuclear de l’Ametlla (novembre - desembre 1989)

6.5.4.- Vandellòs I: preguntes i respostes (Diari de Tarragona, 5 de febrer del 2000) 

Presentació. 

Enguany, i ja en fa 14, es reuneix la XIVa edició de les Conferències Catalanes per un Futur Sense Nuclears i, que des de fa 6 anys també incorporen l’afegit Energèticament Sostenible, per donar a entendre que no només volem el tancament de totes les centrals nuclears del país (per perilloses, contaminants, ruïnoses, . . . ), sinó que també volem que es deixin d’utilitzar aquelles tecnologies energètiques, ja siguin de subministrament d’energia o d’ús final de l’energia, que des del punt de mira de l’eficiència haurien de ser  ja obsoletes, però que encara es continuen utilitzant (tot i que avui ja n’existeixen que tenen eficiències molt superiors). I volem que siguin substituïdes per aquelles tecnologies que subministren energia a partir de fonts d’energia netes i renovables. 

Ara que comencen a apuntar les fonts d’energia renovables, especialment l’energia eòlica i la solar (tant en la seva vessant tèrmica com en la fotovoltàica)  veiem amb preocupació com els poders energètics del passat encara malden per barrar-les-hi el pas. La directiva europea per a la producció d’electricitat a partir de les energies netes n’és un bon exemple. Anem ja per l’enèsim esborrany i encara esperem que a les energies renovables se les hi reconegui el paper real que han de jugar per a caminar per la senda de la sostenibilitat. 

Després d’un any de vigència del decret que fixa els preus primats per a la venda d’energia elèctrica procedent de fonts d’energia renovable a la xarxa, i després d’haver vist com s’ha rebaixat el preu que hi havia fixat, ens preocupa el nou marc de liberalització del mercat elèctric i voldríem que aquest nou marc servís per alguna cosa més que no fos per continuar beneficiant aquells sectors econòmics que han fet negocis i diners a costa de la degradació dels sistemes naturals, tot abocant gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera o tot enverinant radioactivament la biosfera. L’electricitat ‘neta’ o ‘verda’ és una oportunitat que hem de saber aprofitar, tot ajudant a crear un marc on es respecti el dret dels usuaris dels serveis que l’electricitat ens dona, a utilitzar electricitat  neta o ‘verda’, i on cadascú, individual i/o col·lectivament  pugui ser generador i/o usuari d’energia elèctrica neta o ‘verda’ 

Després de les Cimeres del Clima de Kyoto, de Buenos Aires i de Bonn (3a.,  4a. i 5a. Conferències de les Parts del Conveni Marc sobre Canvi Climàtic) i després de la comunicació de la Comissió Europea Energia per a el Futur: Fonts d’Energia Renovables - Llibre Blanc per a una Estratègia i un Plà d’Acció Comunitaris, tenim tots els elements per actuar. Per això les dues darreres edicions de les Conferències duien el subtítol de Doblar l’aportació de les energies renovables abans de l’any 2010. Enguany anem una mica més enllà i ens volem avançar al que ja està venint: la completa desregulació dels mercats elèctrics. Per això hem titulat la Conferència del 2000 amb el títol Generar, vendre, comprar i utilitzar electricitat  ‘verda’. I volem que a la ciutadania se li respecti el dret a auto-generar energia neta i a utilitzar energies netes. N’estem farts de que se’ns obligui a utilitzar electricitat bruta, generada amb centrals nuclears i centrals tèrmiques obsoletes. I com que a casa nostra sembla que les empreses elèctriques només estiguin preocupades per reduir el preu de l’electricitat, a costa de fusions i de fer fora treballadors, nosaltres optem per una altra via: desenvolupar al màxim la producció d’energia elèctrica amb fonts d’energia netes i renovables, que són les  úniques compatibles amb la supervivència a curt, mig i llarg termini dels sistemes naturals, avui ben amenaçats per l’enverinament radioactiu i per les emissions de gasos d’efecte hivernacle. 

A Catalunya, país que va ser pioner dins de l’estat espanyol a finals dels anys 70 i inicis dels 80, en el camp de les energies renovables, hem anat veient com el nostre país anava quedant enrera a mesura que altres regions prenien la capçalera (primer Andalusia amb el sol i el vent, després Navarra, Galizia i Aragó amb el vent, . . .). La inexistència a Catalunya d’una política ben clara pel que fa a les energies renovables al llarg dels darrers anys s’ha traduït en la situació actual. Veiem, amb vergonya, com sorgeixen ‘Plataformes’ d’oposició a les modestes instal·lacions de parcs eòlics, amb el pretext de que fan malbé espais naturals. Ens agradaria veure algun exemple al món on un parc eòlic hagi fet malbé un espai natural. A casa nostra tenim justament un exemple que demostra el contrari: el parc eòlic del cap de Creus, instal·lat ja fa anys, està avui en ple parc natural. Algú ens pot demostrar que hagi fet malbé quelcom ?. En tot cas si aquest parc eòlic ha estat un exemple no gaire reeixit de generació d’electricitat ha estat perquè la tecnologia que es va escollir era una tecnologia encara no prou fiable, quant ja n’hi havia de molt més fiable en el moment que es va construir. 

Tot i això, a casa nostra existeix un gran potencial (físic, humà i tecnològic) per fer realitat que les energies renovables vagin ocupant el lloc que les hi correspon, per arribar a esdevenir les fonts d’energia dominants, doncs una societat sostenible s’ha de basar en les fonts renovables d’energia (i en tecnologies eficients). 

Al llarg de les darreres edicions de la Conferència s’han presentat equips humans que han desenvolupat i aplicat tot un ventall de tecnologies per a l’aprofitament de les fonts renovables d’energia, sol, vent, aigua, vegetació: Matèria orgànica residual (any1997), ‘The Solar Century Initiative’ i ‘EPURE - Economic Potential Use of Renewable Energies’ (any 1998) i Worldwatch Institute i ‘FIRE - Financing Innovations for Renewable Energies’ (any 1999). 

Enguany presentem l’innovador projecte ‘Middelgrundens Vindmollelaug’, i de la cooperativa que ostenta la meitat de les accions dels 20 aerogeneradors de 2 MW que s’estan instal·lant aigües endins al port de Copenhague i les innovadores empreses que han començat a operar a Europa tot generant i/o comercialitzant electricitat  ‘verda’. Ja és hora de que es comenci a reconèixer i a valorar aquells casos de persones amb ètica i comportament ecologistes que han creat empreses que duen a la pràctica els valors i les actituds que conformen la nova visió del món ecologista, en front de les nombrosos empreses que fan del ‘medi ambient’ una simple actitud de marketing i de venda. 

Acabarem la present edició de la conferència amb una proposta adreçada als ajuntaments i a les empreses del nostre país: en el marc del nou mercat elèctric desregularitzat o liberalitzat, els ajuntaments de casa nostra podrien negociar els seus subministres elèctrics no solament mirant el millor preu del subministrament ofertat, sinó també la composició del subministrament. Perquè no exigeixen a les empreses subministradores que els hi subministrin un percentatge d’electricitat ‘verda’ o neta ?. La nostra proposta és que negociïn subministres amb un 25 % d’electricitat procedent d’instal·lacions de generació amb energies renovables. 

Només si cadascú assumeix la seva pròpia responsabilitat com usuari dels serveis que l’energia elèctrica ens proveeix, serem capaços de fer de les energies renovables la opció dominant, fent que el nostre país deixi enrera el malson energètic encara vigent (basat en nuclears i combustibles fòssils) i faci via pel camí de la sostenibilitat energètica. 

Enguany que el Dia de la Terra fa 30 anys i que arreu del món es fa la campanya ‘Energia neta ara mateix !’, podríem tots plegats i totes plegades fer el compromís de fer servir energies netes en les nostres vides quotidianes i fer que en el nostre entorn també s’utilitzin.

Josep Puig i Boix

Barcelona, 25 d’abril del 2000